Crec que seria lògic que en els llibres de filosofia que s’utilitzen per a la formació dels nostres batxillers a partir del proper curs hi figuressin, en els apartats que fan referència a l’escola filosòfica dels cínics i juntament amb Antístenes i Diògenes de Sinope, els noms d’Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida.
El grau de cinisme al qual han arribat aquests dos elements és totalment impúdic, descaradament obscè i totalment deshonest amb els ciutadans als quals diuen representar.
La manca de vergonya a l’hora de mentir s’ha convertit ja, per habitual, en un element més de la normalitat .
Hauríem de dir que l’Artur és un bon venedor de fum. Potser un dels millors que hi ha hagut en els darrers anys a Catalunya i a Espanya; esfereeix, només imaginar, on pot arribar el seu grau de fariseisme .
Per tal de desviar l’atenció sobre el fracàs del seu govern, recordem que és el “Govern dels millors”, no ha vist cap altra sortida que embolicar-se amb l’estelada, convocar eleccions, i, amb la burda excusa de la independència, mirar d’assolir la majoria absoluta que tant el fascina per tal de poder fer i desfer al seu antull. És a dir, ara vol que el poble el legitimi a retallar encara més a empobrir-nos del tot i a fer més rics els que ja ho són (i si són del partit millor encara).
Això de la independència, però, té un petit problema. Bé, més d’un.
La “Constitución española” de l’any 1978 diu en l’article dos del seu “Título Preliminar” el següent:
“La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles ….”
En l’article vuit, i per reblar el clau, informa que:
“Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
És a dir: “apaga y vámonos”.
Algun il·lús podria dir allò que hem sentit tans cops: “Doncs que es canvii la constitució”.
El problema, el gran problema, és que els qui haurien de canviar-ho no tenen, ni remotament, cap intenció de fer-ho, amb la qual cosa qualsevol intent secessionista queda avortat de soca-rel.
El mestretites Artur Mas i Gavarró, així com l’aragonès Josep Antoni Duran i Lleida, aquell que viu en una mísera suite de l’hotel Palace a Madrid, fan moltes vegades declaracions contradictòries, arrogants o d’una fatxenderia que els hauria de fer enrogir si els quedes alguna engruna de vergonya.
A tall d’exemple Duran diu, en el seu compte de Twiter, que ell no és independentista, però anava a la capçalera de la manifestació de l’11 de setembre i, a més a més, finalitzà la seva intervenció davant del Consell Nacional de CiU amb l’emblemàtica frase de Manuel Carrasco i Formiguera “Amunt, avant, visca Catalunya lliure”.
En Mas diu que es realitzarà el referèndum “sí o sí”, i que si no es pot fer sota la legalitat espanyola cercarà suport internacional (pobre home!) a l’hora que en el seu programa electoral es veu que no hi surt ni una vegada el mot “independència”.
A què estan jugant els senyors de CiU? Es posaran d’acord entre ells per començar?
Crec, sincerament, que els primers que no volen la independència són Mas i Duran.
En Mas sap que no és possible s’ho miri per on s’ho miri, però mentre els diaris, ràdios i televisions parlen de la independència no ho fan de la seva pèssima i nefasta gestió de govern.
En Duran encara hi creu menys. En unes declaracions a Punto Radio deia:”no hay una gran mayoría de ciudadanos de Cataluña que deseen un escenario de independencia” amb la qual cosa constata la seva incredulitat davant d’una Catalunya independent. A més, contradient el “sí o sí” del seu president va deixar anar el següent:”No tiene sentido que nosotros convoquemos un referéndum que no sea legal” .
En fi, tot plegat sembla ser que serà un foc d’encenalls. Marejaran la perdiu tant com podran i continuaran jugant a la puta i la Ramoneta com ja es feia en temps de Pujol (el pare, no el fill que està vinculat amb una trama corrupta d’adjudicacions d’estacions d’ITV).
A part de tot plegat hi ha una petita cosa que s’hauria també de tenir en compte. A l’estament militar no sembla que els processos secessionistes l’il·lusionin gaire.
Recordem que el ja finat Gregorio Peces-Barba va dir a l’octubre del 2011 allò de: “No se cuántas veces hubo que bombardear Barcelona. Creo que esta vez se resolverá sin hacerlo”. Cal veure que en Peces-Barba deia “creo”, però que no assegurava res.
Per tirar més llenya al foc el conseller Felip Puig, incompetent entre els incompetents, fa unes declaracions dient que els Mossos d’esquadra donarien suport a la Generalitat per garantir una consulta sobre la independència a Catalunya i l’Alejo Vidal-Quadras, orat entre els orats, demana a la vicepresidenta del govern – Soraya Sáenz de Santamaría – que vagi preparant un general de brigada de la Guardia Civil per intervenir Catalunya.
Tothom diu que una intervenció de l’exercit o de la Guardia Civil no es produirà, però jo no hi posaria la mà al foc.
Me’n descuidava. Perdonin-me, però és una debilitat la que tinc per aquest home. El senador José Montilla (com pot haver caigut tan baix el país?) va dir no fa gaires dies en una entrevista a TV3 que els referèndums són la modalitat preferida dels dictadors. Hosti!, el quocient intel·lectual d’aquest home deu estar en valors negatius! Es pot arribar a ser més neci? Ara resultarà que Suïssa és una dictadura i no ens n’havíem assabentat! Perdoni senyor Montilla, però la modalitat preferida dels dictadors serà, en tot cas, practicar la tupinada en els referèndums, però no convocar-los.
Això no s’acaba aquí, va per llarg, per la qual cosa ho deixo amb un:
Continuarà…