Etiqueta: pp

PP = Cáritas ?

Posted on by cesc

Un altre que podem afegir a la banda de cínics i pocavergonyes que governen en la actualitat o ho han fet en aquest, mal anomenat, període democràtic des de la mort del dictador.
Cristóbal Montoro, actual ministre d’hisenda del regne, ha tingut les santes boles de dir que Cáritas i el PP “son entidades sin fines lucrativos” i que, conseqüentment “el PP es una entidad sin ánimo de lucro y que sirve al interés general”. Homeeee! Ja està bé, no? Això ja passa d’insult a la intel·ligència! No és que ratlli l’escarni és que el supera de totes totes.
Tot això ve arran d’un informe intern d’hisenda en el qual s’al·lega que les “suposades”(però no per això menys certes) donacions il·legals fetes al PP no tributen ja que les donacions a qualsevol ONG sempre n’han estat exemptes.
Aviam, si els partits polítics fossin iguals que una ONG no tindria cap mena de sentit haver fet la “Ley orgánica 8/2007, de 4 de julio, sobre financiación de los partidos políticos” que ho regula tot plegat. És més, voler comparar l’ingent quantitat de diner negre que va rebre, i deu seguir rebent, el PP amb les donacions a Cáritas és una aberració que passa de mida. Hauria de saber el ministre que de totes les aportacions que reben Cáritas i d’altres ONG’s se n’ha d’informar a l’”Agencia Tributaria” i que, a més a més, existeix l’obligatorietat de passar auditories internes i, en el cas concret de Cáritas, també externes per part de “ATD Auditores SL”.
Pot passar, però, que cap ciutadà s’hagi fixat que, Génova, 13, no és en realitat la seu nacional del Partido Popular sinó que el que és realment és un menjador social on gent que ja no té ni els mínims recursos per poder menjar hi fa cap per manducar calent ni que sigui un cop al dia.

Coincidint amb tot això també s’ha sabut que el bufet d’advocats, assessoria i consultoria “Equipo Económico” fundat l’any 2006 per l’ignominiós Montoro, i del qual va plegar l’any 2008, tampoc és aigua clara. Diuen des de la “Fiscalía Anticorrupción” que la susdita empresa facturava, quan Montoro en va plegar, 2,9 milions d’euros però que, i ara ve la part més tèrbola, tot i la batzegada de la crisi econòmica que s’esdevingué, aquest bufet facturà l’any 2011 gairebé un 90% més i que la xifra facturada durant el primer any en que Montoro formà part del govern Rajoy pujà un milió més d’euros augmentant incomprensiblement el número de contractes alguns del quals ara són investigats per haver sigut adjudicats de manera il·lícita.

Per a més inri el molt hipòcrita encara té les galtes d’afirmar “Yo soy católico practicante…”. Doncs no ho sé, potser sí que és de missa i comunió diària, però caldria que recordés que el vuitè dels deu manaments diu: “No aixecaràs falsos testimonis ni mentiràs” però, es clar, la seva condició de catòlic practicant li dona la potestat de fer examen de consciència, acte de contrició, propòsit d’esmena, confessar els seus pecats, complir la penitència i rebre la total absolució després que l’ensotanat de torn li digui allò de: “Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti.”
En fi, que ara que ja no tenim “generalísimo” tenim un ministre “por la gracia de Dios”.
Amén.

Perdó? Per què?

Posted on by cesc

Estem en un punt que té més de surrealista que d’una altra cosa. Es veu que ara l’estratègia del Partido Popular per sortir-se’n dels seus escàndols és la de demanar perdó. Sí, sí, sembla increïble però és veritat.
En Mariano ens va dir fa pocs dies allò de:
“Pido disculpas en nombre del Partido Popular por haber designado en puestos a quienes no eran dignos y no han estado a la altura de los cargos que desempeñaban. Comparto la indignación y el hartazgo de los españoles, ante conductas hirientes en medio de tantos sacrificios de los ciudadanos”.
Fins aquí molt bé Mariano, ara bé, et vas deixar el que hauria d’haver sigut la segona part:
“Y por lo tanto ante mi incapacidad total, mi falta de solidez y credibilidad política, presento mi dimisión irrevocable y convoco nuevas elecciones generales”. Llavors ja haguessis assolit l’excel·lència i potser hauries pogut dissimular la fetidesa que despreneu al passar tu i tots els teus adlàters.
No em serveix que l’endemà anessis al Senat, després de saber-se la detenció de cinquanta-un funcionaris per diverses trames delictives, en quatre o més comunitats, lligats al PP per dir-nos:
”Pido perdón en nombre del PP a todos los españoles por haber situado en puestos de los que no eran dignos a quienes en apariencia han abusado de ellos.” i reblessis el clau tot dient: ”Pido que no demos la imagen de un pais sumido en su totalidad en la corrupción porque no es verdad”.
Mariano, a quin món vius? Vius en un univers paral·lel? Vius en una línia de temps alternativa? O vius tots els dies del món sota els efectes d’algun tipus de substància estupefaent al·lucinògena que et fa veure i creure el què no és?
Tots sabem que “polític” es a hores d’ara, sinònim de “corrupte”. Com sempre sortiran els que diran allò, que ja cansa tant, de “no tots els polítics són iguals” però jo, els fico tots al mateix sac ja que crec que si fossin investigats la immensa majoria acabaria a Alcalá Meco o a Soto del Real i si, per casualitat, se’n trobés un que no estigués empastifat no seria perquè no hagués volgut sinó perquè no hagués pogut.
Però no és només l’ínclit Mariano qui demana perdó, no, no. La també corrupta, María Dolores de Cospedal també té la gran barra de dir-nos que se sent “escandalizada” i que el partit treballarà perquè “las malas prácticas no se vuelvan a producir nunca más porque también el PP está escandalizado, igual que el resto de los ciudadanos. Esto es un compromiso, que lo que pasó en el pasado no se vuelva a repetir”.
Això sí, s’ha afanyat a afegir que: “Tenemos que tener sentido de la responsabilidad, diferenciar lo bueno de lo malo, unas personas de otras, respetar la presunción de inocencia y defender que no todos pueden ser iguales, no se puede tratar a todo el mundo por igual”.
És a dir, la mateixa retòrica del gremialisme polític de sempre que intenta continuar tractant-nos d’imbècils a tots els que no ens dediquem a l’innoble art de la política.
Una altra que també tufeja corrupció per tots els porus de la seva ja pansida anatomia és Esperanza Aguirre (ex-comtessa de Murillo, comtessa de Bornos i “Grande de España”) la qual ens informa que viu “profundamente avergonzada” per tots els “affaires” que s’estan esdevenint en el seu partit. No sé si la vergonya que diu sentir la comtessa es deu a la quantitat de presumptes delictes comesos pels seus subordinats i col·laboradors o pel fet d’haver sigut ella qui va encimbellar, reclutar i seleccionar la majoria de pocavergonyes que ara fan cua als jutjats per declarar sobre els seus “presumptes” delictes.
En fi, que es veu que per enllestir-ho tot plegat s’ha de fer com va fer aquell reietó que vàrem tenir i que expiava els seus errors i les seves culpes amb un patètic infantilisme tot dient: “Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir”.
Doncs no Mariano, no. Ja no ens valen ni els “lo siento mucho”, ni els “pido disculpas”, ni que comparteixis amb el poble el “hartazgo” dels polítics que tenim. Tampoc ens serveix que apareguis en un “plasma” colpejant-te el pit mentre entones com un mantra allò de “ Por mi culpa, por mi culpa, por mi grandísima culpa…” ni facis veure que te’n penedeixes recitant-nos el “Acto de contricción” posant l’accent en els versicles que diuen “me pesa de todo corazón haberos ofendido” o “propongo firmemente nunca más pecar…”
No, ara ja no, el crèdit se t’ha acabat. Com tu ens vas dir l’altre dia “quién la hace la paga”. No sé com pots anar per Europa sense que et caigui la cara de vergonya sent el president d’un país corcat per la corrupció començant pel teu propi govern.
Segurament Mariano passaràs a la historia com un dels pitjors presidents del “reino de España” i mira que superar en José Luis Rodríguez Zapatero era una tasca que no estava a l’alçada de qualsevol.
Per la meva part ni tens perdó ni el tindràs mai ja que no crec que el fet de demanar-lo, i anar tirant com si res, t’eximeixi de totes les teves responsabilitats.
Només canviant el cognom González pel de Rajoy podries aplicar-te el discurset que amollà qui va ser el teu mentor i et catapultà a la secretaria general del teu partit:

“Váyase señor González (Rajoy), no le queda ninguna otra salida honorable porque usted es el principal y primer responsable de la situación económica, porque usted es el principal y primer responsable de los casos de corrupción y del clima general de corrupción en España, porque usted es el principal responsable de la degradación de la vida pública española, porque usted es el principal y primer responsable de un gobierno incapaz”
Aznar dixit.

Vergüenza torera

Posted on by cesc
 
(Aquest article l’he escrit en castellà perquè si mai l’arribés a llegir la senyora Mato no pogués al·legar la desconeixença de l’idioma per dir que no l’havia pas entès i també perquè he volgut utilitzar expressions relatives a la tauromàquia, que conec bé en castellà, però que, moltes d’elles, no sabria ben bé com traduir-les al català.)

Aunque sólo sea por “vergüenza torera”, y por nada más, debería dimitir, señora Mato. Digámoslo claro, usted no ha sabido “atarse bien los machos”. Creo que ha llegado el momento de “cortarse la coleta” ya que nunca llegará a “ser una figura” y jamás “saldrá por la puerta grande”.
Como me temo que aunque haya “recibido un revolcón”, por parte de políticos y ciudadanos de a pie, su dimisión no se producirá, espero que el “primer espada” de su partido la cese de manera inmediata y fulminante. Ya le tocaría “recibir una cornada” por su mala gestión a lo largo de toda esta legislatura durante la cual se ha “puesto el mundo por montera”.
Lo suyo ya “pasa de castaño oscuro” y alguien tendrá que “pararle los pies”. Sus declaraciones son más temidas que un “miura” por arrogantes, irrespetuosas, irresponsables, incomprensibles y majaderas “dando un desplante” a la ciudadanía que le paga el sueldo.
Ahora que ya “está de capa caída” no creo que nadie le “eche un capote” para que usted pueda “escurrir el bulto” y evitar que le “den la puntilla”.
Las preguntas en las ruedas de prensa la dejan “desarmada” y nos confirman que usted sólo es otra “espontanea” más en este gobierno que constantemente mete la pata “hasta la bola”.
Ana, es hora de “dar la alternativa” y pasar a “ver los toros desde la barrera” porque, aunque parezca que usted se “crece al castigo”, lo cierto es que no ha sabido “coger el toro por los cuernos”.
En fin, que tras su última “faena” y después de haber infligido con su pésima gestión severos “puyazos” a todos los ciudadanos, sólo nos queda decirle aquello de: “los toreros en las plazas, los cómicos en las tablas”.

República? Sí, gràcies

Posted on by cesc

Em pensava que amb aquesta democràcia que tenim, encara que sigui de fireta, això ja no ho veuria mai més, però, ves per on, ho he tornat a veure.
Ahir, dia dels fastos per la proclamació d’un altre Borbó com a rei d’Espanya, estava totalment prohibit portar cap bandera republicana, ni cap pin amb la bandera republicana, ni cap samarreta amb la bandera republicana, ni cap bufanda (tot i que amb la calor que hi feia ahir a Madrid no crec que cap il·luminat se li acudís de posar-se’n una) amb la bandera republicana, ni cap encenedor amb la bandera republicana, ni penjar la bandera republicana al balcó de casa teva ni res de res amb la bandera republicana durant el recorregut que el nou rei i la nova reina feren pels carrers de Madrid dins del flamant Rolls Royce descapotat, el qual, sigui dit sense ànim de buscar brega, pertanyia al senyor que va entronitzar al pare de l’actual rei, és a dir a l’enyorat Francisco Franco.
Remou el budellam veure com la policia requisava primer el material, atonyinava després i detenia finalment el personal que goses lluir una bandera tricolor per aquells indrets. Com en els millors temps del franquisme les forces policials fins i tot pujaven als domicilis particulars que tinguessin banderetes republicanes a la balconada per tal d’obligar-los a despenjar-les.
Home, exposar-te a que les forces policials et fotin una cara de mans i se t’enduguin detingut pel fet d’expressar les teves idees o la teva ideologia política no entra, ben bé, dins de la idiosincràsia de països amb un tarannà democràtic ans, ben al contrari, és la faisó com actuen els règims feixistes arreu del món.
Tot i que no m’agrada utilitzar el mot “feixisme” alegrement, com tantes i tantes vegades es fa en tots els mitjans, crec que en aquest cas el seu ús està plenament justificat i, si algú creu que no, pot enviar-me un mail al meu correu personal que trobarà en aquest lloc web i en parlem.
I és que si des de fa trenta nou anys hem pogut escoltar per boca de molts nostàlgics allò de : “Esto con Franco no pasaba”, ara s’han canviat les tornes i molts podrem dir: “Esto con Franco sí pasaba”.
Una vegada més el sinistre ministre del’interior, Jorge Fernández Díaz, es posà galons davant dels seus superiors fent estossinar i reprimir a qui es veiés en cor de dur la contraria a la seva política més que retrograda.
Sobta, encara que cada vegada menys, el silenci sepulcral per part de l’altre gran partit de l’estat davant d’aquest atac, bàrbar i injustificat, al més elemental principi democràtic com és la llibertat d’expressió. Ara, que així els hi està anant, perdent milers i milers de vots en cada una de les eleccions que es van celebrant.
En fi, que hi farem! Com sempre ens diran que ens queixem per tot i és que, ben mirat, només tenim un cap d’estat que és el més alt comandament militar del país al qual, a més a més, no se’l pot ni jutjar, ni cessar i que, per poc que badem, ens col·locarà la seva descendència com a successora seva.
Visca la república!!

“Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera (Pablo Neruda)”

Mort en el PP

Posted on by cesc

“Hay que limpiar las redes sociales de indeseables”. Amb aquestes paraules plenes a vessar d’un tarannà democràtic exquisit, l’ultradretà ministre de l’interior del govern del PP, Jorge Fernández Díaz, amenaçava a qui gosses fer qualsevol tipus de befa o comentari massa enaltit o pujat de to sobre l’assassinat d’Isabel Carrasco quan aquesta caminava per un pont sobre el riu Besnega al seu pas per León.
Cal dir que, per sort, l’assassinat no es pot atribuir a l’insuportable clima de tensió i crispació que proclamen els populars ja que, qui li va fer la pell a la presidenta de la “Diputación Provincial de León” no va ser pas un exaltat comunista, ni un separatista fastigós, ni un secessionista furibund, ni un etarra eixelebrat, ans ben al contrari, ja que el crim, que el podria signar qualsevol sicari a sou de la Cosa Nostra siciliana o de la Camorra napolitana, el portaren a terme una mare i una filla (afiliada per més inri al Partido Popular) que, a més a més, eren respectivament l’esposa i la filla d’un “Inspector Jefe de la Policía Nacional” destinat a Astorga.
Rere, però, de l’assassinat sembla ser que s’hi amaga una truculenta història d’odis, rancúnies, plets, acomiadaments i ves a saber quines coses més. Ara, però, només els manca dir que el fet que l’assassina confessa dugui el nom de Montserrat és un motiu suficient per veure-hi un lligam amb el sobiranisme català.
Les xarxes socials, especialment Twitter, varen començar a bullir quan hi va haver notícia sobre el susdit succés. La majoria d’aquests “twits” eren per mostrar el condol i el dolor per la mort d’aquesta senyora però, i això no és pas cap novetat, també hi hagué els que en feren sang (ara no sé si s’hi escau gaire aquesta expressió) sobre el tema i aprofitaren per declarar la seva joia per l’assassinat comés i expressar els seus desitjos que altres membres del govern o del PP seguissin la mateixa sort.
I això si que no. Quan el ministre JFD es feu ressò del que deien aquests “twits” deixà anar la frase que inicia aquest article i tota la maquinària es posà en marxa per tal de perseguir, capturar i castigar a qui fos capaç d’escriure qualsevol paraula que injuries a la finada o a l’elit del seu partit.
No els agrada. No els agrada gens mirar el Twitter i veure que s’hi diuen coses que els afecten directament a ells i que no poden controlar. De “twits” amb insults, amenaces, burles i grolleries vàries n’hi havia abans del crim de León, n’hi ha ara i n’hi continuaran havent després. No entenen que a les xarxes socials la ciutadania s’expressa, vomita el que pensa ens agradi o no ens agradi el que diu, i tothom ha de tenir el seu propi criteri a l’hora de valorar el contingut de qualsevol d’aquests curts missatges . El ministre, hereu d’aquelles “Brigadas Político-Sociales” franquistes, deu veure amb bons ulls els comentaris injuriosos de les xarxes contra immigrants, catalans, homosexuals… així com l’apologia que es fa del nazisme o dels més cruels i sanguinaris dictadors inclòs el, per ells venerat, general Franco, però quan les suposades injuries les rep l’oligarquia dominant ja són figues d’un altre paner.
Si el senyor JFD vol fer neteja d’indesitjables podria molt bé començar pels que hi ha en el seu propi partit des del president d’honor a qualsevol ministre corrupte de l’actual govern inclòs ell mateix.
Tot i que ja hi ha un parell de detinguts per aquest motiu, la força de la xarxa és tan gran que no crec que es pugui aturar tot i que ho intentaran de totes les formes i maneres possibles. La llibertat d’expressió caurà sota mínims i intentaran adoctrinar-nos per tal que triomfi el seu retrògrad pensament únic.

PD. Montserrat González, l’assassina confessa, ha declarat: “La mataría otras 30.000 veces”, i ho ha rematat tot dient havent dinat: “Hacía mucho tiempo que no comía como he comido hoy”, fent gala d’una satisfacció extrema per la feina feta.
A la Montserrat se la pot acusar de moltes coses però la coherència entre el que va fer i el que diu és d’una contundència absoluta.

PP vs Papa

Posted on by cesc

Poc o molt poc content deu estar el president del govern espanyol amb el Papa Bergoglio. Una gran part de les declaracions que ha fet durant la seva estada al Brasil sembla que estiguin fetes per dur la contraria a l’incompetent i corrupte president del govern que el poble (equivocant-se, el poble també s’equivoca) va triar democràticament (bé, només per a un individu com en Francisco Marhuenda, director de La razón, en Mariano ho està fent tot rebé. Ja sabem que en Marhuenda no és solament el director d’un diari on l’ensabonada presidencial és diària sinó que aviat li donaran, juntament amb un tovalló per a que s’eixugui els morros, el títol de llepaculs oficial del president del govern).
Per començar a finals de setembre de l’any passat en Mariano va dir literalment:
“Mi mayor reconocimiento a la mayoría de españoles que no se manifiesta, que no sale en las portadas de prensa y que no abre los telediarios “. És a dir, lloava la submisió, el sotmetiment del poble a les aberracions polítiques i socials que tant ell com el seu govern ja estaven duen a terme.
Per contra el Papa Francesc I ha dit:
“Los jóvenes tienen que salir, tienen que hacerse valer, los jóvenes tienen que salir a luchar por los valores, a luchar por esos valores, y los viejos abran la boca, los ancianos abran la boca y enséñennos, transmítannos la sabiduría de los pueblos” i també ha afeixít:
“Quiero que salgan a la calle a armar lío, quiero lío en las diócesis, quiero que se salga fuera, quiero que la Iglesia salga a la calle, quiero que la Iglesia abandone la mundanidad, la comodidad y el clericalismo, que dejemos de estar encerrados en nosotros mismos” .”Que me perdonen los obispos y los curas si los jóvenes les arman lío, pero ese es mi consejo…” (es veu que en Rouco Varela va estar gairebé a punt d’obrir-se les venes quan va escoltar aquestes declaracions però recordà que això era pecat i ho va deixar córrer, de moment).
Declarà tot seguit:
“Miren, yo pienso que en este momento, esta civilización mundial se pasó de rosca, ¡se pasó de rosca! Porque es tal el culto que ha hecho al dios dinero, que estamos presenciando una filosofía y una praxis de exclusión de los dos polos de la vida que son las promesas de los pueblos. Y por supuesto, porque uno podría pensar, que podría haber una especie de eutanasia escondida. Es decir, no se cuida a los ancianos, pero también está esta eutanasia cultural: ¡no se los deja hablar, no se los deja actuar! Y la exclusión de los jóvenes: El porcentaje que hay de jóvenes sin trabajo, sin empleo, ¡es muy alto! Y es una generación que no tiene la experiencia de la dignidad ganada por el trabajo. O sea, ¡Esta civilización nos ha llevado a excluir las dos puntas que son el futuro nuestro!
Per acabar de reblar el clau va deixar anar el següent:
“Queridos jóvenes, ustedes tienen una especial sensibilidad ante la injusticia, pero a menudo se sienten defraudados por los casos de corrupción, por las personas que, en vez de buscar el bien común persiguen su propio interés” (ara ja va ser tota la cúpula del PP, l’actual i la pretèrita, la que cercava desesperada les fulles d’afaitar, la cicuta, o directament l’ampolla de salfumant).

En un altre tema espinós, tant per a l’Esglèsia Catòlica com per al PP, com és l’homosexualitat, el Papa sembla ser que ha canviat la seva posició deixant de condemnar els homosexuals i, a més a més, dient en unes declaracions: “Quién soy yo para criticarlos?”. Tot i que tampoc podem esperar que el Papa es faci subscriptor de la revista Zero, si encara existís, sembla un punt d’inflexió en la relació entre l’església catòlica i el món gai. Això també contrasta amb les retrògrades i grotesques declaracions que va fer el ministre Jorge Fernández Díaz, nomenat pel mateix Mariano Rajoy, dient que estava contra el matrimoni homosexual ja que, segons ell: ”La pervivencia de la especie, por ejemplo, no estaría garantizada”. Potser com a enginyer industrial, que és, deu ser molt competent, però com a ministre està al mateix nivell patètic dels seus col·legues del govern (Wert, Ana Mato, de Guindos, Montoro…..).
No parlem ja del que va declarar “l’expert” Aquilino Polaino triat pel PP per anar a la Comisión de Justicia del Senado que estudiava la llei del matrimoni gai i que, amb dos pebrots, va declarar: “Aunque la homosexualidad se haya desclasificado como enfermedad no quiere decir que no haya trastornos. A los homosexuales se les puede ayudar con terapia reparativa”. Veien el tarannà d’aquest individu suposo que quan parla de “terapia reparativa” es deu referir directament a la lobotomia.
A part d’això el Papa Bergoglio també té alguna petita ombra. Ara es veu que vol fer sants a Joan Pau II i a Joan XXIII tots dos d’una tacada. Bé, el procés per arribar a la santificació és, normalment, llarg, ja que han de passar una serie d’anys després de la mort; primer t’han de fer beat i finalment, només uns quants elegits, són proclamats sants. A més per arribar a assolir aquest status s’han d’haver constatat dos miracles. Doncs bé, es veu que en Joan Pau II ja els té fets, però el Papa Roncalli només en té un. Tot i així, Bergoglio li dona una dispensa d’aquest segon miracle per tal que pugui ésser canonitzat. Lleig! Si la llei catòlica diu el què diu no està gaire bé que el Papa, per molt Papa que sigui, se la passi pel forro quan li convingui.

Tot i això, bé en Bergoglio, força bé, amb més llums que ombres (tot i que encara queden temes com l’avortament, el divorci o el sacerdoci femení amb els quals el Papa sembla ser que està força encallat).
Que un menjacapellans ateu convençut com jo aplaudeixi les declaracions d’un Papa catòlic, apostòlic i romà costa d’empassar però, ja ho diuen, “els camins del Senyor són inescrutables”.

Heil, frau Cospedal!

Posted on by cesc

Senyora Cospedal, i l’anomeno Cospedal perquè vostè va néixer Cospedal i no pas “de Cospedal” que el “de” se’l va afegir vostè per fer-nos creure que posseïa un passat noble totalment inexistent però que tant agrada als anomenats “Ppijos”.
Bé, al què anem: em vaig quedar de pasta de moniato quan vaig llegir primer i escoltar i veure després a la televisió les seves declaracions sobre els “escraches”. De la seva fastigosa boca varen sortir els següents disbarats literalment: “ Los acosos, la violencia física, los ataques a sus personas a sus viviendas a sus familias eso no refleja más que un espíritu totalitario y sectario y eso es lo más contrario que hay a la democracia…Pero, ¿qué es esto de tratar de violentar el voto? Eso es nazismo puro, ya se que esto me lo van a criticar, pero es nazismo puro”.
Aviam Mari Lola, aquí hi pot haver una sèrie de factors que l’impulsen a fer aquestes declaracions: primer, pot ser molt probable que vostè es punxi i que a l’hora de dir el que va dir estès en un període de carència de la substancia tòxica que vostè s’instil·la a les venes i el que va deixar anar fos conseqüència de la manca d’aquest agent nociu en el seu torrent sanguini; segon, es gairebé segur que pateix algun trastorn psiquiàtric que necessita atenció mèdica i grans dosis de medicació d’una manera urgent. Li aconsello una visita, més aviat que tard, amb el prestigiós psiquiatra López-Ibor el qual passa consulta a la clínica del seu mateix nom i que jo, molt amablement, li adjunto l’adreça web per tal d’accelerar els tràmits per mirar de guarir el seu desordre psquiàtric Clínica López-Ibor ; tercer, el seu quocient intel·lectual fa aigües d’una manera escandalosa arribant a nivells molt inferiors a la frontera de la normalitat; quart, la seva mala llet es tan pútrida i fètida que es capaç de comparar coses diametralment oposades per tal d’emmerdar-ho tot una mica més volent-nos fer passar bou per bèstia grossa i que els seus acòlits descerebrats li riguin les gracietes.
La posada en escena per fer aquestes penoses declaracions ja va ser d’un patetisme absolut. Vostè apareixia al mig d’un dels trios més llastimosos que es poden veure en l’actualitat: González Pons, Cospedal i el ministre d’industria José Manuel Soria. En veure aquest triumvirat, i desprès d’acostar-me al quarto de bany a expulsar una copiosa vomitada, m´ha vingut al cap un altre tercet que vaig veure a diari durant tota la meva infància i que estava situat a sobre de la pissarra de l’aula. Com es pot imaginar el trio el formaven un sant Crist central acompanyat a la dreta pel “generalísimo” i a l’esquerra per l’anomenat “Cristo de la Falange”. Vostè s’ha atorgat el paper del Crist redemptor ja que com ell en vos tot és virtut, bona fe, veritat, caritat, …
Ara que ja ha comparat amb els nazis a la gent que realitza aquestes accions qualsevol dia ens igualarà vostè els “escraches” amb aquella famosa Reichskristallnacht (Nit dels vidres trencats) del 9 de novembre del 1938 on varen ser assassinats gairebé un centenar de jueus, es cremaren hospitals, sinagogues, es destruïren milers de botigues pertanyents a ciutadans jueus alemanys i milers d’ells van ser deportats a camps de concentració on, segurament no varen gaudir d’una existència tan esplendorosa com la seva, senyora Cospedal.
Com tothom pot veure l’escrache al domicili d’en González Pons va ser un calc dels esdeveniments succeïts a l’Alemanya nazi duts a terme per les SA altrament coneguts com els “camisas pardas” per diferenciar-los del “camisas negras”que eren els membres de les SS.
Tot seguit expliqui’ns que aquest ramat d’assetjadors antisistema i antisemites dirigeixen camps de concentració i extermini com ara Dachau, Buchenwald, Mauthausen, Ravensbrück o Auschwitz-Bikernau.
Abans d’exercir la defecació bucal a la qual ens té tan acostumats potser seria bo cercar els excrements en el seu propi partit i corroborar primer de tot que el fundador del PP va ser un fervent adorador del “generalísimo” el qual si que compartia gran part de l’ideari nazi amb el seu estimat Adolf Hitler símbol venerat pel nazisme més autèntic.
Un partit com el seu trufat de franquistes, feixistes, falangistes i d’altres exquisideses no s’hauria de permetre segons quina mena de declaracions tenint com té un passat i un present realment nauseabund i repulsiu.
Però miri, perquè vegi que per part meva no queda cap rastre de rancúnia ni mal rotllo per les seves declaracions li dedico una cançó de Los Ronaldos que crec que la defineix gairebé a la perfecció. Potser em criticarà, però abans faci click al reproductor d’mp3 situat a sota i escolti-la.