Estem en un punt que té més de surrealista que d’una altra cosa. Es veu que ara l’estratègia del Partido Popular per sortir-se’n dels seus escàndols és la de demanar perdó. Sí, sí, sembla increïble però és veritat.
En Mariano ens va dir fa pocs dies allò de:
“Pido disculpas en nombre del Partido Popular por haber designado en puestos a quienes no eran dignos y no han estado a la altura de los cargos que desempeñaban. Comparto la indignación y el hartazgo de los españoles, ante conductas hirientes en medio de tantos sacrificios de los ciudadanos”.
Fins aquí molt bé Mariano, ara bé, et vas deixar el que hauria d’haver sigut la segona part:
“Y por lo tanto ante mi incapacidad total, mi falta de solidez y credibilidad política, presento mi dimisión irrevocable y convoco nuevas elecciones generales”. Llavors ja haguessis assolit l’excel·lència i potser hauries pogut dissimular la fetidesa que despreneu al passar tu i tots els teus adlàters.
No em serveix que l’endemà anessis al Senat, després de saber-se la detenció de cinquanta-un funcionaris per diverses trames delictives, en quatre o més comunitats, lligats al PP per dir-nos:
”Pido perdón en nombre del PP a todos los españoles por haber situado en puestos de los que no eran dignos a quienes en apariencia han abusado de ellos.” i reblessis el clau tot dient: ”Pido que no demos la imagen de un pais sumido en su totalidad en la corrupción porque no es verdad”.
Mariano, a quin món vius? Vius en un univers paral·lel? Vius en una línia de temps alternativa? O vius tots els dies del món sota els efectes d’algun tipus de substància estupefaent al·lucinògena que et fa veure i creure el què no és?
Tots sabem que “polític” es a hores d’ara, sinònim de “corrupte”. Com sempre sortiran els que diran allò, que ja cansa tant, de “no tots els polítics són iguals” però jo, els fico tots al mateix sac ja que crec que si fossin investigats la immensa majoria acabaria a Alcalá Meco o a Soto del Real i si, per casualitat, se’n trobés un que no estigués empastifat no seria perquè no hagués volgut sinó perquè no hagués pogut.
Però no és només l’ínclit Mariano qui demana perdó, no, no. La també corrupta, María Dolores de Cospedal també té la gran barra de dir-nos que se sent “escandalizada” i que el partit treballarà perquè “las malas prácticas no se vuelvan a producir nunca más porque también el PP está escandalizado, igual que el resto de los ciudadanos. Esto es un compromiso, que lo que pasó en el pasado no se vuelva a repetir”.
Això sí, s’ha afanyat a afegir que: “Tenemos que tener sentido de la responsabilidad, diferenciar lo bueno de lo malo, unas personas de otras, respetar la presunción de inocencia y defender que no todos pueden ser iguales, no se puede tratar a todo el mundo por igual”.
És a dir, la mateixa retòrica del gremialisme polític de sempre que intenta continuar tractant-nos d’imbècils a tots els que no ens dediquem a l’innoble art de la política.
Una altra que també tufeja corrupció per tots els porus de la seva ja pansida anatomia és Esperanza Aguirre (ex-comtessa de Murillo, comtessa de Bornos i “Grande de España”) la qual ens informa que viu “profundamente avergonzada” per tots els “affaires” que s’estan esdevenint en el seu partit. No sé si la vergonya que diu sentir la comtessa es deu a la quantitat de presumptes delictes comesos pels seus subordinats i col·laboradors o pel fet d’haver sigut ella qui va encimbellar, reclutar i seleccionar la majoria de pocavergonyes que ara fan cua als jutjats per declarar sobre els seus “presumptes” delictes.
En fi, que es veu que per enllestir-ho tot plegat s’ha de fer com va fer aquell reietó que vàrem tenir i que expiava els seus errors i les seves culpes amb un patètic infantilisme tot dient: “Lo siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir”.
Doncs no Mariano, no. Ja no ens valen ni els “lo siento mucho”, ni els “pido disculpas”, ni que comparteixis amb el poble el “hartazgo” dels polítics que tenim. Tampoc ens serveix que apareguis en un “plasma” colpejant-te el pit mentre entones com un mantra allò de “ Por mi culpa, por mi culpa, por mi grandísima culpa…” ni facis veure que te’n penedeixes recitant-nos el “Acto de contricción” posant l’accent en els versicles que diuen “me pesa de todo corazón haberos ofendido” o “propongo firmemente nunca más pecar…”
No, ara ja no, el crèdit se t’ha acabat. Com tu ens vas dir l’altre dia “quién la hace la paga”. No sé com pots anar per Europa sense que et caigui la cara de vergonya sent el president d’un país corcat per la corrupció començant pel teu propi govern.
Segurament Mariano passaràs a la historia com un dels pitjors presidents del “reino de España” i mira que superar en José Luis Rodríguez Zapatero era una tasca que no estava a l’alçada de qualsevol.
Per la meva part ni tens perdó ni el tindràs mai ja que no crec que el fet de demanar-lo, i anar tirant com si res, t’eximeixi de totes les teves responsabilitats.
Només canviant el cognom González pel de Rajoy podries aplicar-te el discurset que amollà qui va ser el teu mentor i et catapultà a la secretaria general del teu partit:

“Váyase señor González (Rajoy), no le queda ninguna otra salida honorable porque usted es el principal y primer responsable de la situación económica, porque usted es el principal y primer responsable de los casos de corrupción y del clima general de corrupción en España, porque usted es el principal responsable de la degradación de la vida pública española, porque usted es el principal y primer responsable de un gobierno incapaz”
Aznar dixit.