Etiqueta: CiU

Poca broma

Posted on by cesc

Ahir es va produir el caos a tota la xarxa de Renfe Rodalies i Regionals de Catalunya a causa d’una incidència en el centre de control ferroviari que va provocar l’aturada total dels trens durant gairebé una hora i com a conseqüència d’això els retards i el desgavell es generalitzaren durant hores

Avui, la vicepresidenta del govern de la Generalitat, Joana Ortega, ha estat entrevistada a “Els matins” de TV3 i li he escoltat dir, sense cap mena de rubor, el següent: “Reclamem la gestió de Rodalies perquè no es pot fer broma amb la gent”. I té tota la raó l’Ortega, amb la gent no es pot fer broma. L’únic problema és que l’autèntica broma aquí és ella i, a més a més, de mal gust.

O és que no és una broma que ens volgués engalipar a tots inflant el seu currículum per fer-nos creure que era llicenciada en Psicologia quan no ho era pas? Li’n mancava només assignatura i mitja però llicenciada no ho era, i no està gens bé fer broma amb això d’auto-atorgar-se títols que un no té.
Això sí, ella va perseverar i amb només 29 anys d’universitat (des de l’any 1983 que va començar fins al 2012 que acabà) va ser capaç de fer-se amb la llicenciatura. Poca broma, eh? Només els ungits per l’Esperit Sant (recordem que l’Ortega és una fervent democristiana) poden ser capaços de realitzar aquesta titànica proesa.

Però tot plegat fa pudor de socarrim ja que me n’he assabentat (ho diuen els papers) que quan a l’octubre del 2011 es va destapar la veritat sobre la seva falsa llicenciatura va demanar que el seu expedient, que fins aleshores romania a la Universitat de Barcelona, fos traslladat a la Universitat Abad Oliba on, poca broma i ves per on, i treballava de professor un gran amic seu, democristià per descomptat, que fou el representant de CiU en el “Consejo de Administración de la Corporación RTVE” i que no era altre que el talentós Josep Manuel Silva. Ara sí, un cop fet el trasllat de l’expedient acadèmic a la privada i catòlica universitat, la cosa ja fou bufar i fer ampolles i a les acaballes del 2012 ja ens pogué mostrar el títol acabat de sortir del forn.

Si a tot el dit fins ara i afegim que va acabar el Batxillerat amb 23 anys i amb una nota mitja de 5,5 punts ens trobem, poca broma, davant d’una ment privilegiada i prodigiosa digna, com no pot ser d’una altra manera, del govern dels millors.

Però, no fem broma senyora Ortega, ja se sap que en aquest país qui val, val, i qui no, doncs es dedica a la política. Pensi que d’aquí a uns pocs anys potser fins i tot rebrà la Creu de Sant Jordi per la seva portentosa trajectòria universitària o, en el pitjor dels casos, potser serà la guanyadora del premi “Català de l’any” que no té tan de llustre com l’altre però que en el seu cas, vistos els antecedents, no seria res més que una altra broma.

Si et cou…

Posted on by cesc

Avui llegeixo en un diari digital que el botifler més gran del regne, Josep Antoni Duran i Lleida, està molt molest amb CDC perquè aquests no han consultat amb UDC el seu suport a una llista unitària de cara a les properes comtesses electorals.
El senyor Duran, a més a més de botifler, deu ésser una mica curt de gambals perquè, aviam, quin sentit té consultar amb ell el suport a una llista quan tothom sap que ell no vol aquesta llista?
Va dir en Duran en una entrevista a RAC1, ja fa un temps, que l’afectava moltíssim que se’l titllés de botifler a Catalunya. Doncs bé, em reitero en la meva afirmació ja que crec que és una veritat irrefutable, indiscutible i, Duran, si et cou, rasca’t!
Sembla ser que a CDC, per fi, se n’han adonat que Duran ha perdut els papers i que a hores d’ara, tot i que jo crec que des de fa molts anys, és només un llast que els pot ensorrar, encara més, de cara a properes eleccions segons diuen totes les enquestes.
En Duran, com diu el refrany, borda molt però mossega poc, i també se l’ha de comprendre a l’home, ja que si UDC liquidés la coalició amb CDC passaria a formar part del conjunt de partits polítics residuals que s’arrosseguen en totes les eleccions com ara el SIR, el PRE-IR, el POSI, el CCD, la FE de las JONS i, fins i tot, potser quedaria per sota de la CORI (aquella coalició que tenia com a representant estrella a Carmen de Mairena) amb la qual cosa el senyoret no podria continuar vivint a cos de rei allotjant-se en hotels de luxe madrilenys i viatjant en primera tal i con ho fa ara.
Recordem que en Duran és un altre d’aquells polítics indecents que només estan en política pel seu propi benefici. Recordem les seves declaracions de fa, més o menys un any, a Catalunya Ràdio:
“Professor jo? De què viuria? Què menjaria? Els pobres professors guanyen molt poc. No en tindria prou”.
Autèntic paràsit polític, sempre a la recerca de privilegis, prebendes i d’anar tirant de la rifeta, barrut i caragirat com pocs, hauria de viure una temporada amb els 426 euros que tenen com a única entrada mensual moltes famílies d’aquest país (i n’hi ha que no reben ni això).
Ara bé, tot i la repulsió i la repugnància que un personatge com aquest em provoca, crec que es mereix, i rebrà sempre per part meva, el més gran dels menyspreus.

Ecs! Ex

Posted on by cesc

Ahir, en la seva declaració davant la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, l’expresident i exhonorable Jordi Pujol digué literalment: “M’he despullat davant de l’opinió pública”. Molt bé, i jo, personalment, li agraeixo a l’expresident i exhonorable que no es despullés físicament davant de tota Catalunya ja que l’espectacle que ens hagués ofert hauria tallat més d’una digestió i hagués estat encara molt més vergonyós i lamentable que el que oferí en les seves declaracions.
En Pujol ja va avisar fa temps, però. Recordem que en el capítol que TV3 li dedicà en el programa “El convidat” de l’Albert Om i que s’emeté el setembre del 2012 deixà anar allò de: “Jo encara puc espatllar la meva biografia…” i, per Déu!, que no ho ha pogut fer millor.
Ahir es va poder veure a un Pujol molt envellit físicament, desdibuixat i totalment pertorbat en la vessant psíquica. Varem veure a un home que ha perdut els papers, viu en la seva pròpia mentida i, a més a més, es permet el luxe d’esbroncar a la comissió com si els que haguessin delinquit fossin ells i no pas ell, l’exvirrei Jordi Pujol.
La seva actuació histriònica d’ahir en la qual fins i tot amenaçà de tibar de la manta quan digué allò de “Si vas segant la branca d’un arbre al final cau la branca […] cauran totes i haurà estat responsabilitat de tots els que han practicat aquest tipus de política” (a més d’un li vingué una suor freda imaginant la caiguda de la susdita branca ), posà el punt i final a una carrera política que ha acabat esclafant-se com una dotzena d’ous caiguda d’un cinquè pis. Tot i que sempre es diu que la millor defensa és un bon atac en aquest cas la cosa no li funcionà pas gaire bé a l’avi Pujol.
No respongué, ni una paraula, a cap de les preguntes que se li feren com ara si algú del seu entorn familiar s’havia enriquit il·lícitament durant els vint-i-tres anys que durà el seu virregnat i, per contra, es dedicà a explicar-nos la història del seu pare, l’ínclit Florenci Pujol, el qual, dit sigui de pas, ja sortia en el BOE de l’any 1959 com a evasor de divises (ja ho diu la sapiència popular: “Si el pare és músic, el fill és ballador”). Sembla ser doncs que la fortuna de la “famiglia” Pujol va sorgir per art de màgia, com caiguda del cel. No explicà d’on sortiren els diners per a construir un “resort” a Acapulco (Mèxic) amb un hotel i “villas” de luxe a primera línia de mar i amb uns 130.000 metres quadrats d’extensió el qual fou inaugurat l’any 2010, o d’on sortiren els diners del seu fill Jordi Pujol Ferrusola per poder adquirir les propietats que té a l’Argentina on es va fer, també, amb el 30% de la societat explotadora de Puerto Madero a Buenos Aires, i podria seguir amb més irregularitats però ho deixo aquí (de moment).
Això sí, una mitja veritat sí que la va deixar anar quan digué: “No vaig decidir fer política per guanyar diners, de diners ja en tenia”. I és veritat…a mitges.
De diners no dubto pas que ja en tingués ja que els que varen esvanir-se a Banca Catalana deurien caure a la butxaca d’algú, oi? ara, que entrant en política es va enriquir ell mateix i tota la família em sembla que està fora de qualsevol dubte.
“Puc dir rotundament que no he estat un polític corrupte” va tenir la barra de dir-nos aquest homenet desballestat que encara viu en els gloriosos temps on exercia de “pare de la pàtria” però que ara ja no ens pot donar lliçons ni d’ètica, ni de valors, ni d’actituds.
En Jordi Pujol, com el Titànic, aquell vaixell del qual deien que mai es podria enfonsar, va fer aigües estavellat contra l’iceberg de la seva pròpia corrupció, la de la seva família, i la del seu propi partit. Ja sabem, però, que el fragment visible d’un iceberg només és una octava part del seu volum total per la qual cosa suposo que encara queda per aflorar una quantitat ingent de porqueria que acabarà deixant la imatge de l’expresident i exhonorable a l’alçada dels fems.
Diu en Pujol en les seves “Memòries”: “Potser sí, penso els matins de Nadal, que hauré de ser enterrat en un panteó de prohom, si se’m permet dir-ho”.
Doncs no.

Ja és massa tard

Posted on by cesc

El director general de la Policia de la Generalitat i cap polític dels Mossos d’esquadra diuen que va presentar ahir la seva dimissió irrevocable. Aquesta dimissió no sabem si va ser presentada per voluntat pròpia o bé, com sembla més versemblant, va ser forçada per la manca de suport de membres jeràrquicament superiors a ell o perquè el partit soci de CiU va demanar-ne la seva testa. Sigui com sigui el fet és que la dimissió o el cessament arriben massa tard. Potser s’haguessin pogut evitar algunes de les desgràcies que han succeït durant el mandat de tan menyspreable subjecte si la dimissió s’hagués produït uns mesos o uns anys abans.
En Prat és un altre clar exemple d’alt càrrec inepte, tot i que el seu partit no trigarà gaire a trobar-li un nou lloc de treball tan o més ben retribuït que el que acaba de deixar, per tal que pugui continuar demostrant la seva ineptitud mentre rep un sou que li paguem entre tots els ciutadans de Catalunya.
Llarga és la llista d’escàndols que el tal Prat deixa rere seu. Potser dos dels més sonats han sigut la mort d’en Juan Andrés Benítez mentre l’atonyinaven de valent per procedir a la seva detenció i la pèrdua d’un ull que va patir Ester Quintana per culpa de l’impacte d’una pilota de goma en el seu globus ocular esquerra. Mentia, en Prat, quan deia que no s’havien utilitzat pilotes de goma en el cas Quintana i, tot i que ara un forense ha dictaminat que el causant de la lesió a la senyora Quintana va ser una d’aquestes pilotes, ell segueix dient que no hi ha prou proves que ho demostrin. No hi ha res com tenir immunitat i bons padrins per poder fer i dir el que et passi pels pebrots.
A part d’aquests dos casos també gestionà de manera llastimosa el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el maig del 2012 quan els “indignats” hi estaven acampats. A més a més el xicotet fou un dels més aferrissats defensors del lloc web de delació on la ciutadania podia delatar qualsevol persona que cregués sospitosa d’exercir la violència al carrer però que s’acabà retirant ja que la seva legalitat era molt més que dubtosa.
He escoltat, però, alguns polítics afins al partit d’en Prat que el titllaven d’allò que es va posar de moda a mitjans de la dècada dels noranta i que se’n va dir JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados). Bé, voler fer creure que en Prat està “Sobradament Preparat” em sembla que més aviat fa riure per no plorar ja que un individu que ha de dimitir, voluntàriament o forçat, per haver fet la seva feina de manera tan infame i barroera pot tenir de tot menys preparació per exercir qualsevol tipus de càrrec que comporti una certa responsabilitat.
Ara bé, el que més fastigueja de tot plegat és veure que subjectes com en Prat poden plegar amb una total impunitat sense cap mena de conseqüència ni responsabilitat per la seva irresponsabilitat. Caldria que juntament amb en Prat dimitís o fos destituït el seu mentor, Felip Puig, responsable d’haver atorgat a un incompetent un lloc de treball destinat a algú amb, al menys, dos dits de front i, com no, l’actual conseller d’interior en Ramon Espadaler, profundament cristià i alhora compulsiu mentider tot i ser pecat la mentida, responsable d’haver-lo mantingut en el càrrec quan en Puig va ser canviat de conselleria.
Ara que ja ha dimitit i ja no ha de suportar pressions de cap mena espero que, almenys, demani perdó a l’Ester Quintana per l’ull que ha perdut i a la família d’en Juan Andrés Benítez per la vida que li va ser segada.

Mossos, no gràcies

Posted on by cesc

La veritat, com diu el proverbi espanyol “Para este viaje no hacían falta alforjas” i és que, ben mirat, no sé per quins set sous a Catalunya hem de patir aquesta infame policia autonòmica que no desmereix en brutalitat i repressió als antics membres de la Policía Nacional o de la Guardia Civil que es desplegaven pel territori català durant el franquisme, la transició i durant molts anys de la mal anomenada democràcia.
El darrer cas d’aquesta, ja no suposada sinó demostrada, brutalitat es produí quan fa pocs dies cinc membres del CME (Cos de Mossos d’Esquadra) atonyinaren de tal manera a un ciutadà que aquest traspassà al cap de poques hores després d’haver ingressat a l’Hospital Clínic on se l’havia traslladat.
Fastigueja veure ara com el conseller democristià, Ramon Espadaler, igual que féu el seu antecessor en el càrrec Felip Puig, tracta de perfumar amb declaracions tan sinistres, barroeres i cíniques, aquest femer en què s’ha convertit el CME.
Cal agrair també a ERC i especialment al seu president, Oriol Junqueras, que avortés la destitució del director dels Mossos en una sessió del Parlament de Catalunya votant en contra de l’esmena presentada pel PSC en la qual es demanava que Manel Prat fos destituït. Fer pinya amb els senyors i senyores de CiU no sé pas si és el que més li convé a ERC ja que, de republicans i catalans potser en són molt, però d’esquerra cada vegada menys. Veurem si en les properes conteses electorals els electors li toquen el crostó o miren cap a un altra costat, es tapen el nas i els hi fan confiança.
Crec, sincerament, que si en aquest cas no existís un vídeo que demostra els fets i no s’hagués organitzat l’escàndol que s’ha organitzat, el senyor Espadaler i els seus pretorians haguessin passat l’escombra per amagar la porqueria a sota la catifa.
Potser ja són massa els casos de violència policial en que estan empastifats els Mossos però sembla que a alguns partits polítics ja els hi està bé.
En el vídeo es pot observar com per part dels Mossos, porra en mà, s’empenta a la gent que està mirant el trist espectacle i se’ls foragita amenaçant-los violentament mentre de fons s’escolten els crits agònics del detingut mentre l’estossinen de valent.
Més d’un veí ha denunciat també que la policia va exigir-los que els vídeos que havien gravat els fossin entregats per tal d’eliminar qualsevol tipus de proves.
-Que sembli un accident- els deuen dir els que manen al més pur estil de la Cosa Nostra.
El CME està corcat i sembla que continuarà així ja que encara que algun mosso sigui condemnat per un que altre jutge ja s’encarrega el govern de torn d’indultar-lo tal i com va succeir ara fa menys d’un any quan quatre mossos condemnats per tortures per l’Audiència de Barcelona i pel Tribunal Suprem (tot i rebaixar-los les penes) varen ser indultats pel govern de Mariano Rajoy tot i estar-hi en contra la Secció Novena de L’Audiència de Barcelona i la Fiscalia.
De veritat, si aquesta ha de ser la policia de la futura (però impossible) Catalunya independent potser serà millor que apliquem el títol d’aquella famosa obra d’en Adolfo Marsillach, “Yo me bajo en la próxima, y usted?”.