A dia d’avui les coses no pinten gens bé. Val a dir, per tenir les coses una mica més clares, que un servidor no va votar pas a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, de fet, un servidor no vota mai normalment, ja que la política, i especialment els professionals de la política, em produeixen tots plegats una repugnància espantosa.
Dit això també he de dir que fins fa un parell de dies creia que aquests nois de la CUP eren dels que els tenien ben posats i, fins i tot, m’havia arribat a plantejar de votar-los (encara que jo els trobo massa de dretes amb el seu anticapitalisme de fireta i el seu antisistema descafeïnat) si no donaven el seu braç a tòrcer davant les pressions exercides pels partidaris que l’indigne Artur Mas sigui, de nou, no fos cas que perdéssim la cadira, president de la Generalitat de Catalunya.
En Baños i companyia s’han mantingut ferms en la negativa d’investir a en Mas com a president al·legant que no podien donar suport a qui ha dut a terme unes polítiques tan nefastes per a molta gent del país i que, a més a més, és el líder d’un partit empastifat fins el coll per escàndols de corrupció començant pel qui va ser el seu mentor polític i que ja és conegut per tothom com el “Corleone” català. En Mas sempre ha al·legat desconeixement de les trames del 3% o de les malifetes d’en Oriol Pujol i els seus germans, però, si ja és molt lamentable que ho sabés i mirés cap a un altre cantó, encara ho és més que no se n’adones de res del que passava al seu voltant la qual cosa demostraria, per enèsima vegada, la seva manca absoluta de capacitat per exercir el càrrec de president.
Ara bé, sembla ser que les coses estan canviant i en la darrera compareixença dels líders de la CUP hi va haver una petita, però molt significativa, inflexió. Per primer cop des de les eleccions del 27 S la CUP va modular el seu discurs i no digué, com havien dit fins ara, que de cap de les maneres farien a Artur Mas president sinó que ens digueren que ho consultarien de nou amb les bases.
De moment la CUP s’ha descordat el cinturó. Veurem si a aquest fet segueix la descordada del botó, la baixada de la cremallera i, finalment, la baixada de pantalons fins als turmells.
Hem assistit, doncs, durant aquests, gairebé, dos mesos, a una posada en escena per part de la CUP que només era teatre pur? Forçaran els “cuperos” unes noves eleccions davant la impossibilitat de formar govern per part d’en Mas? o bé, l’investiran al·legant qualsevol excusa barata la qual, ja veurem, si se l’empassa el seu electorat molta part del qual va votar-los per tal que el “senyor” Mas no fos president?
Com he dit al principi, les coses no pinten gaire bé, i em temo que haurem de tornar a veure a en Mas de president amb el suport de la CUP.
Tot i això, no perdo l’esperança i espero que no haguem de cantar als senyors de la CUP aquell famós bolero que duia per nom “Teatro” i que interpretà magistralment aquella cubana de nom artístic “La Lupe” i que feia així:

Igual que en un escenario
finges tu dolor barato
tu drama no es necesario
ya conozco ese teatro.

Fingiendo,
que bien te queda el papel
después de todo parece
que esa es tu forma de ser.
Teatro,
lo tuyo es puro teatro
falsedad bien ensayada
estudiado simulacro.

Fue tu mejor actuación
destrozar mi corazón
y hoy que me lloras de veras
recuerdo tu simulacro.

Perdona que no te crea
me parece que es teatro.

En fi, per a ells va el pollastre.