Per fi s’ha acabat. El dia d’ahir, el 9N, del qual en portem parlant des del 12 de desembre del 2013 a diari, ja ha passat. La cosa ja havia arribat a uns extrems insuportables; tot era 9N, 9N, 9N, ara sí, ara no, ara en diem referèndum, ara en diem procés participatiu, ara és anticonstitucional, ara encara ho és més, etc, etc, etc.
Tot plegat m’havia fet plantejar acabar com sant Simeó Estilita el Vell, aquell que n’estava fins els pebrots de tot i de tothom i es feu construir una columna de 17 metres d’alçada, va enfilar-s’hi i s’hi va estar durant 37 anys meditant i criant pèl.
Per sort ja ha passat el “botifarrèndum”, la consulta de “xixinap”, com diuen els del Polònia, i no m’ha calgut cridar paleta i manobre per tal d’aixecar la columna susdita.
Deixant de banda el resultat de la convocatòria, la participació, la festa, la “revolució dels somriures” i tot plegat, el que ahir més em va cridar l’atenció va ser un petit vídeo que em va esgarrifar. Tots els pèls dels cos se’m varen eriçar. Varen ser unes imatges tan contra natura que fins i tot em vaig arraulir sota una manta al sofà de casa esglaiat pel que acabava de veure amb les dents serrades i els ulls esbatanats.
I és que no em negarà ningú que veure a l’Artur Mas, triler professional, retallador compulsiu (sanitat, educació, serveis socials…), adalil de la burgesia conservadora, neoliberal furibund, fonent-se en una emotiva i càlida abraçada amb acaronament de galtes inclòs (només els faltà rodolar per terra plegats petonejant-se amb delit mentre els qui assistien a l’espectacle cridaven a cor que vols allò que es crida en els casaments “Que es facin un petó! Que es facin un petó”! ) amb en David Fernàndez (bona nit Palestina!) paladí de l’extrema esquerra, de l’anticapitalisme i dels antisistema, no era per corgelar el més valent del Principat.
La cosa fou tan inapropiada i incoherent com veure enllaçats en amoroses carícies a en Carrillo i el general Franco, o Pablo Iglesias amb José María Aznar, o Sir Winston Churchill amb Adolf Hitler o fins i tot Cristiano Ronaldo amb Lionel Messi.
Cal pensar que els votants de la CUP sabran passar factura a tan gran despropòsit i castigaran severament aquest gest de tan mal gust per part del dirigent de la “Candidatura d’Unitat Popular”.
Cal recordar al senyor Fernàndez que CiU està a les antípodes de tot el que ell defensa (tot i que vist el que va passar ahir ja no sé què pensar) i que en Mas és (o hauria de ser) l’antítesi del que ell és (o hauria de ser).
Cal dir també que en Fernàndez és el president de la Comissió d’Investigació del cas Pujol el qual, sigui dit de passada, és el pare polític del 129è President de la Generalitat, i que tingué com a conseller en cap durant gairebé tres anys el mateix Artur Mas. Vist el “bon rotllo” que hi ha entre el burgés i l’insubmís no sé si el resultat de la comissió podrem qualificar-lo de rigorós o, com tantes altres, la comissió serà una engalipada més.
Addueix en David Fernàndez, en una entrevista radiofònica, que va ser “una abraçada sincera” i un “gest purament personal”. Doncs bé, en comptes de tranquil·litzar-me encara m’ha esverat més escoltar que l’abraçada fou sincera i no pas cap mena d’error provocat per les tensions i el nerviosisme del dia.
A hores d’ara no em sorprendria gens que en David Fernàndez ja estigués canviant les sandàlies per unes Martinelli.

Affectio maritalis: “Voluntat d’afecte, socors i auxili mutu entre els dos cònjuges durant el matrimoni”