Hi ha conductes, maneres de fer o d’actuar, que per la seva inusitat ens sorprenen i fins i tot ens arrenquen un tímid somriure.
És, per exemple, el cas de Mrs. May Ashworth, una iaia britànica de 86 anys que s’ha fet, no direm famosa, però sí popular, per la manera en què cerca informació a Google.
Mrs. Ashworth, l’altre dia, posà en marxa el seu ordinador, es conectà a Internet, es dirigí a la pàgina principal de Google i allí, on hi havia el cursor parpellejant, hi escrigué:
“Please translate these roman numerals mcmxcviii thank you” (pels que no sabem anglès, com un servidor “Si us plau tradueix aquests números romans MCMXCVIII gràcies).
Com tothom pot comprovar Mrs. Ashworth ha assolit el cim de l’educació demanant-li “si us plau” a una màquina que posi en marxa el seu algoritme per tal d’executar una cerca entre els milions i milions d’entrades que hi deuen haver en les bases de dades de Google.
Barretada per Mrs. Ashworth!
Rebi tots els meus respectes per la seva exquisida educació. Ja no en queden de persones com vostè que puguin fer gala de tan gran cortesia i correcció.

Tot plegat em fa pensar que potser no ens hauríem de pendre l’acció de Mrs. Ashworth tan a la lleugera i ésser, tots plegats, un xic més educats amb les màquines ja que si algun dia, Déu no ho vulgui!, decideixen deixar de complir les “Tres lleis de la robòtica” que escrigué en Isaac Asimov i que diuen:

1.Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.

2.Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.

3.Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

se’ns pot girar feina i acabar fent unes noves Croades per tal de derrotar a una eventual Skynet.