“Hay que limpiar las redes sociales de indeseables”. Amb aquestes paraules plenes a vessar d’un tarannà democràtic exquisit, l’ultradretà ministre de l’interior del govern del PP, Jorge Fernández Díaz, amenaçava a qui gosses fer qualsevol tipus de befa o comentari massa enaltit o pujat de to sobre l’assassinat d’Isabel Carrasco quan aquesta caminava per un pont sobre el riu Besnega al seu pas per León.
Cal dir que, per sort, l’assassinat no es pot atribuir a l’insuportable clima de tensió i crispació que proclamen els populars ja que, qui li va fer la pell a la presidenta de la “Diputación Provincial de León” no va ser pas un exaltat comunista, ni un separatista fastigós, ni un secessionista furibund, ni un etarra eixelebrat, ans ben al contrari, ja que el crim, que el podria signar qualsevol sicari a sou de la Cosa Nostra siciliana o de la Camorra napolitana, el portaren a terme una mare i una filla (afiliada per més inri al Partido Popular) que, a més a més, eren respectivament l’esposa i la filla d’un “Inspector Jefe de la Policía Nacional” destinat a Astorga.
Rere, però, de l’assassinat sembla ser que s’hi amaga una truculenta història d’odis, rancúnies, plets, acomiadaments i ves a saber quines coses més. Ara, però, només els manca dir que el fet que l’assassina confessa dugui el nom de Montserrat és un motiu suficient per veure-hi un lligam amb el sobiranisme català.
Les xarxes socials, especialment Twitter, varen començar a bullir quan hi va haver notícia sobre el susdit succés. La majoria d’aquests “twits” eren per mostrar el condol i el dolor per la mort d’aquesta senyora però, i això no és pas cap novetat, també hi hagué els que en feren sang (ara no sé si s’hi escau gaire aquesta expressió) sobre el tema i aprofitaren per declarar la seva joia per l’assassinat comés i expressar els seus desitjos que altres membres del govern o del PP seguissin la mateixa sort.
I això si que no. Quan el ministre JFD es feu ressò del que deien aquests “twits” deixà anar la frase que inicia aquest article i tota la maquinària es posà en marxa per tal de perseguir, capturar i castigar a qui fos capaç d’escriure qualsevol paraula que injuries a la finada o a l’elit del seu partit.
No els agrada. No els agrada gens mirar el Twitter i veure que s’hi diuen coses que els afecten directament a ells i que no poden controlar. De “twits” amb insults, amenaces, burles i grolleries vàries n’hi havia abans del crim de León, n’hi ha ara i n’hi continuaran havent després. No entenen que a les xarxes socials la ciutadania s’expressa, vomita el que pensa ens agradi o no ens agradi el que diu, i tothom ha de tenir el seu propi criteri a l’hora de valorar el contingut de qualsevol d’aquests curts missatges . El ministre, hereu d’aquelles “Brigadas Político-Sociales” franquistes, deu veure amb bons ulls els comentaris injuriosos de les xarxes contra immigrants, catalans, homosexuals… així com l’apologia que es fa del nazisme o dels més cruels i sanguinaris dictadors inclòs el, per ells venerat, general Franco, però quan les suposades injuries les rep l’oligarquia dominant ja són figues d’un altre paner.
Si el senyor JFD vol fer neteja d’indesitjables podria molt bé començar pels que hi ha en el seu propi partit des del president d’honor a qualsevol ministre corrupte de l’actual govern inclòs ell mateix.
Tot i que ja hi ha un parell de detinguts per aquest motiu, la força de la xarxa és tan gran que no crec que es pugui aturar tot i que ho intentaran de totes les formes i maneres possibles. La llibertat d’expressió caurà sota mínims i intentaran adoctrinar-nos per tal que triomfi el seu retrògrad pensament únic.

PD. Montserrat González, l’assassina confessa, ha declarat: “La mataría otras 30.000 veces”, i ho ha rematat tot dient havent dinat: “Hacía mucho tiempo que no comía como he comido hoy”, fent gala d’una satisfacció extrema per la feina feta.
A la Montserrat se la pot acusar de moltes coses però la coherència entre el que va fer i el que diu és d’una contundència absoluta.