El director general de la Policia de la Generalitat i cap polític dels Mossos d’esquadra diuen que va presentar ahir la seva dimissió irrevocable. Aquesta dimissió no sabem si va ser presentada per voluntat pròpia o bé, com sembla més versemblant, va ser forçada per la manca de suport de membres jeràrquicament superiors a ell o perquè el partit soci de CiU va demanar-ne la seva testa. Sigui com sigui el fet és que la dimissió o el cessament arriben massa tard. Potser s’haguessin pogut evitar algunes de les desgràcies que han succeït durant el mandat de tan menyspreable subjecte si la dimissió s’hagués produït uns mesos o uns anys abans.
En Prat és un altre clar exemple d’alt càrrec inepte, tot i que el seu partit no trigarà gaire a trobar-li un nou lloc de treball tan o més ben retribuït que el que acaba de deixar, per tal que pugui continuar demostrant la seva ineptitud mentre rep un sou que li paguem entre tots els ciutadans de Catalunya.
Llarga és la llista d’escàndols que el tal Prat deixa rere seu. Potser dos dels més sonats han sigut la mort d’en Juan Andrés Benítez mentre l’atonyinaven de valent per procedir a la seva detenció i la pèrdua d’un ull que va patir Ester Quintana per culpa de l’impacte d’una pilota de goma en el seu globus ocular esquerra. Mentia, en Prat, quan deia que no s’havien utilitzat pilotes de goma en el cas Quintana i, tot i que ara un forense ha dictaminat que el causant de la lesió a la senyora Quintana va ser una d’aquestes pilotes, ell segueix dient que no hi ha prou proves que ho demostrin. No hi ha res com tenir immunitat i bons padrins per poder fer i dir el que et passi pels pebrots.
A part d’aquests dos casos també gestionà de manera llastimosa el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el maig del 2012 quan els “indignats” hi estaven acampats. A més a més el xicotet fou un dels més aferrissats defensors del lloc web de delació on la ciutadania podia delatar qualsevol persona que cregués sospitosa d’exercir la violència al carrer però que s’acabà retirant ja que la seva legalitat era molt més que dubtosa.
He escoltat, però, alguns polítics afins al partit d’en Prat que el titllaven d’allò que es va posar de moda a mitjans de la dècada dels noranta i que se’n va dir JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados). Bé, voler fer creure que en Prat està “Sobradament Preparat” em sembla que més aviat fa riure per no plorar ja que un individu que ha de dimitir, voluntàriament o forçat, per haver fet la seva feina de manera tan infame i barroera pot tenir de tot menys preparació per exercir qualsevol tipus de càrrec que comporti una certa responsabilitat.
Ara bé, el que més fastigueja de tot plegat és veure que subjectes com en Prat poden plegar amb una total impunitat sense cap mena de conseqüència ni responsabilitat per la seva irresponsabilitat. Caldria que juntament amb en Prat dimitís o fos destituït el seu mentor, Felip Puig, responsable d’haver atorgat a un incompetent un lloc de treball destinat a algú amb, al menys, dos dits de front i, com no, l’actual conseller d’interior en Ramon Espadaler, profundament cristià i alhora compulsiu mentider tot i ser pecat la mentida, responsable d’haver-lo mantingut en el càrrec quan en Puig va ser canviat de conselleria.
Ara que ja ha dimitit i ja no ha de suportar pressions de cap mena espero que, almenys, demani perdó a l’Ester Quintana per l’ull que ha perdut i a la família d’en Juan Andrés Benítez per la vida que li va ser segada.