Va ser aquell 8 de novembre del 2009, a la Nova Jazz Cava, quan el vaig veure en directe per primera i última vegada.
Aquell home de posat seriós, esprimatxat, amb aspecte de Don Quixot, ens oferí un repàs als seus temes més coneguts trufat amb noves cançons del seu nou àlbum “Toser y cantar”. Fou una delícia gaudir de temes tan coneguts com “Vecindario”, “La tormenta” , “Un burdo rumor” o “Paréntesis” i també escoltar per primer cop, en el meu cas, “Navalagamella” o “El 2 de mayo”.
Avui, però, un infart se l’ha endut amb “El tío Marcial” i ens ha deixat sense el seu enginy, la seva llengua mordaç i la seva intel·ligent ironia.
En Krahe va tenir l’honor de ser el primer artista censurat de la democràcia. El seu tema “Cuervo ingenuo”, on posava a caure d’un burro el llavors president socialista, Felipe González, no agradà al PSOE i durant l’emissió d’un concert d’en Joaquín Sabina, en el qual hi actuava també en J.K., la TVE va deixar negres les pantalles dels televisors mentre en Krahe interpretava la susdita cançó.
També fou denunciat, cap a l’any 2004, crec recordar, per un vídeo que duia per nom “Como cocinar un Cristo” en el qual es donava la recepta, com si fos una recepta d’un qualsevol plat de cuina, per tal de coure un Crist. El vídeo escandalitzà la cristiandat fins al punt que el “Centro Jurídico Tomás Moro” es querellà contra ell per un, suposat, delicte d’ofensa als sentiments religiosos. Malgrat tot, un jutjat de Madrid l’absolgué l’any 2012 de totes les acusacions que se li feren.
La sàtira perd amb la seva mort un dels seus grans actius i es queda cada vegada més orfe.
La pèrdua d’aquest àcrata convençut, d’una lucidesa esmolada, ens nega la possibilitat de poder gaudir de noves cançons però, que hi farem!, continuarem escoltant i tornant a escoltar tota la seva discografia.

“Tan pronto por aquí” dijo el tío Marcial
con un gesto de asombro,
cuando la vio venir con su blanco sayal
y la guadaña al hombro.