Etiqueta: Montoro

PP = Cáritas ?

Un altre que podem afegir a la banda de cínics i pocavergonyes que governen en la actualitat o ho han fet en aquest, mal anomenat, període democràtic des de la mort del dictador.
Cristóbal Montoro, actual ministre d’hisenda del regne, ha tingut les santes boles de dir que Cáritas i el PP “son entidades sin fines lucrativos” i que, conseqüentment “el PP es una entidad sin ánimo de lucro y que sirve al interés general”. Homeeee! Ja està bé, no? Això ja passa d’insult a la intel·ligència! No és que ratlli l’escarni és que el supera de totes totes.
Tot això ve arran d’un informe intern d’hisenda en el qual s’al·lega que les “suposades”(però no per això menys certes) donacions il·legals fetes al PP no tributen ja que les donacions a qualsevol ONG sempre n’han estat exemptes.
Aviam, si els partits polítics fossin iguals que una ONG no tindria cap mena de sentit haver fet la “Ley orgánica 8/2007, de 4 de julio, sobre financiación de los partidos políticos” que ho regula tot plegat. És més, voler comparar l’ingent quantitat de diner negre que va rebre, i deu seguir rebent, el PP amb les donacions a Cáritas és una aberració que passa de mida. Hauria de saber el ministre que de totes les aportacions que reben Cáritas i d’altres ONG’s se n’ha d’informar a l’”Agencia Tributaria” i que, a més a més, existeix l’obligatorietat de passar auditories internes i, en el cas concret de Cáritas, també externes per part de “ATD Auditores SL”.
Pot passar, però, que cap ciutadà s’hagi fixat que, Génova, 13, no és en realitat la seu nacional del Partido Popular sinó que el que és realment és un menjador social on gent que ja no té ni els mínims recursos per poder menjar hi fa cap per manducar calent ni que sigui un cop al dia.

Coincidint amb tot això també s’ha sabut que el bufet d’advocats, assessoria i consultoria “Equipo Económico” fundat l’any 2006 per l’ignominiós Montoro, i del qual va plegar l’any 2008, tampoc és aigua clara. Diuen des de la “Fiscalía Anticorrupción” que la susdita empresa facturava, quan Montoro en va plegar, 2,9 milions d’euros però que, i ara ve la part més tèrbola, tot i la batzegada de la crisi econòmica que s’esdevingué, aquest bufet facturà l’any 2011 gairebé un 90% més i que la xifra facturada durant el primer any en que Montoro formà part del govern Rajoy pujà un milió més d’euros augmentant incomprensiblement el número de contractes alguns del quals ara són investigats per haver sigut adjudicats de manera il·lícita.

Per a més inri el molt hipòcrita encara té les galtes d’afirmar “Yo soy católico practicante…”. Doncs no ho sé, potser sí que és de missa i comunió diària, però caldria que recordés que el vuitè dels deu manaments diu: “No aixecaràs falsos testimonis ni mentiràs” però, es clar, la seva condició de catòlic practicant li dona la potestat de fer examen de consciència, acte de contrició, propòsit d’esmena, confessar els seus pecats, complir la penitència i rebre la total absolució després que l’ensotanat de torn li digui allò de: “Ego te absolvo a peccatis tuis in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti.”
En fi, que ara que ja no tenim “generalísimo” tenim un ministre “por la gracia de Dios”.
Amén.

Mato, dimissió

Vet aquí que en El Periódico del dissabte 21 de setembre vaig llegir que ara la ministra Ana Mato (aquella a qui la trama Gürtel li va pagar 4.680€ pels confeti de la festa d’aniversari del seu fill i 50.000€ per a viatges turístics, aquella que tenia un Jaguar al garatge de casa i ens deia no saber pas d’on havia sortit – que estrany, no?) farà pagar des de l’1 d’octubre els medicaments d’una nova llista que han creat i que fins ara estaven exempts de pagament. Els medicaments en qüestió no són per a malalties lleus sinó que, ans el contrari, estan destinats a patologies cròniques, greus o molt greus i que no es poden adquirir a les farmàcies tradicionals sinó que són dispensats en els centres hospitalaris per tal de combatre malalties com ara l’hepatitis C, càncer, VIH, artritis i algunes d’altres.

Els malalts diagnosticats amb les malalties abans exposades, i que no estiguin en ingrés hospitalari, hauran de pagar, de moment, el 10% del preu de venda amb un màxim, també de moment, de 4,20€ per envàs utilitzat. Tal i com va tot plegat ningú pot gosar dir que aquest percentatge restarà estable, ans al contrari, el dia que els senyors i senyores del govern decideixin que falta “cash” és, gairebé segur que l’apugin fins on realment, i perdonin la grolleria, els passi pels pebrots.
Ara bé, faria falta saber quants envasos de 4,20€ necessita una persona malalta cada mes per tal de poder sobreviure. Si són gaires, moltes persones amb pocs ingressos o directament sense ingressos no podran afrontar el susdit pagament.
Què passarà llavors? Se’ls negarà l’administració de qualsevol d’aquestes medicines que necessiten per guarir-se o sobreviure, o simplement el sistema sanitari espanyol deixarà que entrin amb tota tranquil·litat en el regne d’Hades?
L’escarni que aquest govern sotmet a la ciutadania ja passa d’escandalós i es converteix en una degradació diària cap als ciutadans.
Vist fins on han arribat les coses en aquest país un ja no es pot sorprendre de res. Qualsevol dia no tan sols legalitzaran l’eutanàsia sinó que serà obligatòria per a tot aquell que tingui la gosadia d’anar més d’un parell de vegades al mes a la consulta d’un qualsevol centre hospitalari.
Contrasta el què ara diu i fa la Mato amb el que deia en una esgarrifosa i vergonyosa roda de premsa que oferí fa uns quants mesos, i a l’àudio de la qual podreu accedir des de l’enllaç situat al peu d’aquest article, on quedava palesa la seva incapacitació per exercir el càrrec que ostenta (escolteu-la, gairebé supera a les que feien en Joan Clos, en Montilla, la Botella…)

Ara, tot i que ja anem de cara a la fresca, no us estranyi si veieu molta gent amb l’esquena xopa. No us penséssiu pas que la mullena és a causa de la suor sinó que són els de dalt que s’ens hi pixen a diari i si pot ser més d’una vegada.

Ja ens ho ha dit, fa també pocs dies, el ministre Montoro : “España va a volver a asombrar al mundo pronto”.
I té raó el molt cabrit!

P.D.
No estranyi a ningú que qualsevol dia en Paco Marhuenda escrigui en el seu “fabulós” diari que això és una mesura encertada al cent per cent, que ja se n’està fent un gra massa amb això de subvencionar, ni que sigui una ínfima part, qualsevol tipus de tractament hospitalari o qualsevol mena de medicament i que el país està ple de fastigosos i ingrats antisistema que, amb tal de fotre, són capaços d’auto-inocular-se el VIH per causar estralls en la economia pàtria.

LINK