Avui llegeixo en un diari digital que el botifler més gran del regne, Josep Antoni Duran i Lleida, està molt molest amb CDC perquè aquests no han consultat amb UDC el seu suport a una llista unitària de cara a les properes comtesses electorals.
El senyor Duran, a més a més de botifler, deu ésser una mica curt de gambals perquè, aviam, quin sentit té consultar amb ell el suport a una llista quan tothom sap que ell no vol aquesta llista?
Va dir en Duran en una entrevista a RAC1, ja fa un temps, que l’afectava moltíssim que se’l titllés de botifler a Catalunya. Doncs bé, em reitero en la meva afirmació ja que crec que és una veritat irrefutable, indiscutible i, Duran, si et cou, rasca’t!
Sembla ser que a CDC, per fi, se n’han adonat que Duran ha perdut els papers i que a hores d’ara, tot i que jo crec que des de fa molts anys, és només un llast que els pot ensorrar, encara més, de cara a properes eleccions segons diuen totes les enquestes.
En Duran, com diu el refrany, borda molt però mossega poc, i també se l’ha de comprendre a l’home, ja que si UDC liquidés la coalició amb CDC passaria a formar part del conjunt de partits polítics residuals que s’arrosseguen en totes les eleccions com ara el SIR, el PRE-IR, el POSI, el CCD, la FE de las JONS i, fins i tot, potser quedaria per sota de la CORI (aquella coalició que tenia com a representant estrella a Carmen de Mairena) amb la qual cosa el senyoret no podria continuar vivint a cos de rei allotjant-se en hotels de luxe madrilenys i viatjant en primera tal i con ho fa ara.
Recordem que en Duran és un altre d’aquells polítics indecents que només estan en política pel seu propi benefici. Recordem les seves declaracions de fa, més o menys un any, a Catalunya Ràdio:
“Professor jo? De què viuria? Què menjaria? Els pobres professors guanyen molt poc. No en tindria prou”.
Autèntic paràsit polític, sempre a la recerca de privilegis, prebendes i d’anar tirant de la rifeta, barrut i caragirat com pocs, hauria de viure una temporada amb els 426 euros que tenen com a única entrada mensual moltes famílies d’aquest país (i n’hi ha que no reben ni això).
Ara bé, tot i la repulsió i la repugnància que un personatge com aquest em provoca, crec que es mereix, i rebrà sempre per part meva, el més gran dels menyspreus.