Zijronó Librajá

Suzanne ja no ens donarà més te ni taronges de la Xina; ni aquell partisà haurà de canviar de nom mai més ni haurà de tornar a agafar les armes; ni jaurem en un llit desfet del Chelsea Hotel; ni tornarem a intentar llegir-li la mà a la bella Marianne que fins i tot ens feia oblidar que havíem de resar als àngels; ni ballarem cap més vals a Viena amb un gessamí a l’espatlla; ni caminarem guiats per senyals dels cel, ni per marques de naixement en la nostra pell, ni per la bellesa de les nostres armes abans de prendre Manhattan i Berlin; ni ballarem una bona estona, tendrament, fins a la fi de l’amor; ni el rei David tornarà a gaudir veient com es banya Betsabé ni proferirà cap més Hallelujah!

I és que aquell vellet de veu greu i profunda, enamorat de la poesia de Lorca i que des dels vuitanta sempre anava a sota d’un capell, se’n va anar aquesta setmana cap a un viatge, aquest cop no a Hidra, del qual no en tornarà.

El seu darrer disc (You want it darker) ja va ser un presagi que feia sospitar que la seva mort estava molt propera:

You want it darker
We kill the flame

Hinéni, hinéni (en hebreu: aquí estic)
I’m ready, my lord

Des que, gairebé adolescent, vaig escoltar aquells seus primers discs “Songs of Leonard Cohen” i “Songs of a room” i concretament temes com ara “Suzanne”, “So long. Marianne”, “The partisan” i “Bird on the wire” sempre he anat seguint la seva música. Per a mi, i és una opinió personal, en Leonard Cohen és d’aquells cantautors que milloren amb els anys; la seva veu, per exemple, no sembla la mateixa quan canta “Hey, That’s No Way to Say Goodbye” en el seu primer disc que quan, gairebe recita, “You Got Me Singing” en l’àlbum “Popular problems”. Personalment prefereixo la veu, l’estil i l’elegància dels seus darrers anys.

En Cohen sempre va ser, el que en diuen, un “esperit lliure”; mai es va ajustar als cànons conservadors establerts escrivint una poesia romàntica, espiritual, existencialista.

Deixo aquí el link del discurs que va fer quan li fou entregat el premi “Príncipe de Asturias”. No us el perdeu.

Zijronó Librajá, Leonard

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*