Etiqueta: CUP

Teatre?

A dia d’avui les coses no pinten gens bé. Val a dir, per tenir les coses una mica més clares, que un servidor no va votar pas a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, de fet, un servidor no vota mai normalment, ja que la política, i especialment els professionals de la política, em produeixen tots plegats una repugnància espantosa.
Dit això també he de dir que fins fa un parell de dies creia que aquests nois de la CUP eren dels que els tenien ben posats i, fins i tot, m’havia arribat a plantejar de votar-los (encara que jo els trobo massa de dretes amb el seu anticapitalisme de fireta i el seu antisistema descafeïnat) si no donaven el seu braç a tòrcer davant les pressions exercides pels partidaris que l’indigne Artur Mas sigui, de nou, no fos cas que perdéssim la cadira, president de la Generalitat de Catalunya.
En Baños i companyia s’han mantingut ferms en la negativa d’investir a en Mas com a president al·legant que no podien donar suport a qui ha dut a terme unes polítiques tan nefastes per a molta gent del país i que, a més a més, és el líder d’un partit empastifat fins el coll per escàndols de corrupció començant pel qui va ser el seu mentor polític i que ja és conegut per tothom com el “Corleone” català. En Mas sempre ha al·legat desconeixement de les trames del 3% o de les malifetes d’en Oriol Pujol i els seus germans, però, si ja és molt lamentable que ho sabés i mirés cap a un altre cantó, encara ho és més que no se n’adones de res del que passava al seu voltant la qual cosa demostraria, per enèsima vegada, la seva manca absoluta de capacitat per exercir el càrrec de president.
Ara bé, sembla ser que les coses estan canviant i en la darrera compareixença dels líders de la CUP hi va haver una petita, però molt significativa, inflexió. Per primer cop des de les eleccions del 27 S la CUP va modular el seu discurs i no digué, com havien dit fins ara, que de cap de les maneres farien a Artur Mas president sinó que ens digueren que ho consultarien de nou amb les bases.
De moment la CUP s’ha descordat el cinturó. Veurem si a aquest fet segueix la descordada del botó, la baixada de la cremallera i, finalment, la baixada de pantalons fins als turmells.
Hem assistit, doncs, durant aquests, gairebé, dos mesos, a una posada en escena per part de la CUP que només era teatre pur? Forçaran els “cuperos” unes noves eleccions davant la impossibilitat de formar govern per part d’en Mas? o bé, l’investiran al·legant qualsevol excusa barata la qual, ja veurem, si se l’empassa el seu electorat molta part del qual va votar-los per tal que el “senyor” Mas no fos president?
Com he dit al principi, les coses no pinten gaire bé, i em temo que haurem de tornar a veure a en Mas de president amb el suport de la CUP.
Tot i això, no perdo l’esperança i espero que no haguem de cantar als senyors de la CUP aquell famós bolero que duia per nom “Teatro” i que interpretà magistralment aquella cubana de nom artístic “La Lupe” i que feia així:

Igual que en un escenario
finges tu dolor barato
tu drama no es necesario
ya conozco ese teatro.

Fingiendo,
que bien te queda el papel
después de todo parece
que esa es tu forma de ser.
Teatro,
lo tuyo es puro teatro
falsedad bien ensayada
estudiado simulacro.

Fue tu mejor actuación
destrozar mi corazón
y hoy que me lloras de veras
recuerdo tu simulacro.

Perdona que no te crea
me parece que es teatro.

En fi, per a ells va el pollastre.

Affectio maritalis

Per fi s’ha acabat. El dia d’ahir, el 9N, del qual en portem parlant des del 12 de desembre del 2013 a diari, ja ha passat. La cosa ja havia arribat a uns extrems insuportables; tot era 9N, 9N, 9N, ara sí, ara no, ara en diem referèndum, ara en diem procés participatiu, ara és anticonstitucional, ara encara ho és més, etc, etc, etc.
Tot plegat m’havia fet plantejar acabar com sant Simeó Estilita el Vell, aquell que n’estava fins els pebrots de tot i de tothom i es feu construir una columna de 17 metres d’alçada, va enfilar-s’hi i s’hi va estar durant 37 anys meditant i criant pèl.
Per sort ja ha passat el “botifarrèndum”, la consulta de “xixinap”, com diuen els del Polònia, i no m’ha calgut cridar paleta i manobre per tal d’aixecar la columna susdita.
Deixant de banda el resultat de la convocatòria, la participació, la festa, la “revolució dels somriures” i tot plegat, el que ahir més em va cridar l’atenció va ser un petit vídeo que em va esgarrifar. Tots els pèls dels cos se’m varen eriçar. Varen ser unes imatges tan contra natura que fins i tot em vaig arraulir sota una manta al sofà de casa esglaiat pel que acabava de veure amb les dents serrades i els ulls esbatanats.
I és que no em negarà ningú que veure a l’Artur Mas, triler professional, retallador compulsiu (sanitat, educació, serveis socials…), adalil de la burgesia conservadora, neoliberal furibund, fonent-se en una emotiva i càlida abraçada amb acaronament de galtes inclòs (només els faltà rodolar per terra plegats petonejant-se amb delit mentre els qui assistien a l’espectacle cridaven a cor que vols allò que es crida en els casaments “Que es facin un petó! Que es facin un petó”! ) amb en David Fernàndez (bona nit Palestina!) paladí de l’extrema esquerra, de l’anticapitalisme i dels antisistema, no era per corgelar el més valent del Principat.
La cosa fou tan inapropiada i incoherent com veure enllaçats en amoroses carícies a en Carrillo i el general Franco, o Pablo Iglesias amb José María Aznar, o Sir Winston Churchill amb Adolf Hitler o fins i tot Cristiano Ronaldo amb Lionel Messi.
Cal pensar que els votants de la CUP sabran passar factura a tan gran despropòsit i castigaran severament aquest gest de tan mal gust per part del dirigent de la “Candidatura d’Unitat Popular”.
Cal recordar al senyor Fernàndez que CiU està a les antípodes de tot el que ell defensa (tot i que vist el que va passar ahir ja no sé què pensar) i que en Mas és (o hauria de ser) l’antítesi del que ell és (o hauria de ser).
Cal dir també que en Fernàndez és el president de la Comissió d’Investigació del cas Pujol el qual, sigui dit de passada, és el pare polític del 129è President de la Generalitat, i que tingué com a conseller en cap durant gairebé tres anys el mateix Artur Mas. Vist el “bon rotllo” que hi ha entre el burgés i l’insubmís no sé si el resultat de la comissió podrem qualificar-lo de rigorós o, com tantes altres, la comissió serà una engalipada més.
Addueix en David Fernàndez, en una entrevista radiofònica, que va ser “una abraçada sincera” i un “gest purament personal”. Doncs bé, en comptes de tranquil·litzar-me encara m’ha esverat més escoltar que l’abraçada fou sincera i no pas cap mena d’error provocat per les tensions i el nerviosisme del dia.
A hores d’ara no em sorprendria gens que en David Fernàndez ja estigués canviant les sandàlies per unes Martinelli.

Affectio maritalis: “Voluntat d’afecte, socors i auxili mutu entre els dos cònjuges durant el matrimoni”