És dissabte al matí i em desperta el timbre del telèfon. Ens donen la notícia i no m’ho puc creure, bé, no m’ho vull creure. Cerco a la meva base de dades mental per trobar altres coincidències amb el teu nom però el resultat és tossut i només me’n retorna una de coincidència i ets tu. Assumeixo, ara ja sí, la crua realitat. Em quedo ajagut al llit, mirant el sostre sense acabar d’entendre ben bé què és el que ha succeït; estic en xoc i em sembla que seré incapaç de posar un peu a terra.
Encara que, segurament, no t’agradaria, permet-me que estigui trist d’una manera goluda i egoista; per què? doncs com deia l’Ovidi “perquè vull”.
Des que la vaig llegir em va semblar molt encertada, i sempre més he recordat, aquesta cita d’en Carlos Fuentes que diu: “Qué injusta, qué maldita, qué cabrona la muerte que no nos mata a nosotros sino a los que amamos”.
Diu el tòpic que “sempre se’n van els millors”. Dissenteixo. El tòpic s’equivoca força vegades però, en el teu cas, l’ha encertat al cent per cent; tu sí que formaves part del selecte grup dels millors, dels escollits.
Més endavant, ho pots tenir per segur, canviaré aquesta tristor per tots els bons records que tinc teus, però dóna’m temps. Això que ha passat ha sigut un cop dur, molt dur, i necessito temps per pair-ho, lentament, mica en mica.
Això sí, quan vagi a comprar aspirines, me’n recordaré de tu; quan vegi una moto com la teva, me’n recordaré de tu; quan vagi al gimnàs, me’n recordaré de tu; quan escolti Queen, o Eagles, o Supertramp, o Pink Floyd, o Procol Harum, o Rick Wakeman o vegi aquell àlbum vermell o aquell àlbum blau dels Beatles, recordaré que els vaig conèixer gràcies a tu, gràcies als LP’s que em deixaves cada diumenge, quan veníem de visita amb l’avi Modesto i mon pare, i que jo triava amb delit d’aquell prestatge del quarto del piano. I cada 28 d’octubre me’n recordaré de tu i cada 14 d’agost me’n recordaré de tu.
Et ploro i et continuaré plorant. Ja t’enyoro i te n’acabes d’anar.
Però, malgrat tot, que generosa ha sigut la vida regalant-me un cosí com tu!