Després que hagués obtingut l’Òscar a la millor pel·lícula de l’any 2015 i haver llegit i escoltat les crítiques excelses que li dedicaven els entesos, no em quedava ja una altra opció que veure “Spotlight”.
Una vegada vista me’n vaig adonar que era realment un ignorant en el tema del cinema ja que allò que em venien com a una mena d’obra d’art, una exquisidesa cinematogràfica, una pel·lícula destinada a formar part dels clàssics, per a mi, dins del meu analfabetisme cinematogràfic, no passà d’una pel·lícula mes aviat avorrida, lenta, molt mancada de passió i amb un elenc d’actors i actrius que, simplement, fan una actuació correcte i prou.
Sembla que la pel·lícula sigui més aviat una lloa de com en són de bons els periodistes americans fent el que s’anomena “periodisme d’investigació” que no pas una eina per furgar amb força a l’església catòlica (tot i que la cúria romana, segurament, no en deu pensar el mateix).
Crec que, aprofitant que es feia el film per raspallar els reporters del Boston Globe (guanyadors del Premi Pulitzer l’any 2003) que descobriren l’escàndol de pederàstia comès per capellans de Massachussets durant dècades i que foren amagats per l’Arxidiòcesi de Boston, s’hagués pogut fer molta més sang amb aquest tema.
Però, si la pel·lícula, pel meu gust, és d’aquelles que un es pot estalviar de veure sense perdre’s res de l’altre món, en canvi crec que el tema dels capellans pederastes no s’hauria de passar per alt.
Val a dir que el cardenal Bernaw Law, que fou l’encobridor dels abusos sexuals als quals fa referència “Spotlight”, després de dimitir fou nomenat arxipreste de la església de Santa Maria Maggiore, una de les quatre més simbòliques de Roma com a premi a no se sap ben bé què.
Realment l’Església Catòlica no és si no un altre femer com ho és també el dels polítics amb l’agreujant que els membres de l’església van coberts amb una pàtina de santedat que encara fa la cosa més repulsiva.
Aquí també podríem fer un film com “Spotlight” però nostrat, perquè, no em diran que, almenys, l’equip directiu dels Maristes de Sants-Les Corts, no en sabien res dels abusos sexuals que es varen cometre, i qui sap si se segueixen cometent, fa dècades contra alumnes del centre per part de professors seglars i, com no, per germans maristes. No furgaré més i no passaré a comentar com, segons Pepe Rodríguez investigador i autor d’alguns llibres sobre l’Església Catòlica, fins i tot el que fou l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Ricard Maria Carles i Gordó, juntament amb altres bisbes, varen encobrir i protegir els autors d’abusos sexuals i corrupció de menors durant la segona meitat de la dècada dels 80.
Aquí també tenim “periodisme d’investigació” i, com no, eclesiàstics que es dediquen a desgraciar les vides de molts nanos. En això fins i tot estem a l’alçada dels U.S.A encara que potser seria millor igualar-nos als nord-americans en el nivell d’atur que no arriba al 5% o en la renda per capita que duplica la nostra.
Ara bé, per si la justícia divina existeix, aquí deixo el que en diu la Bíblia (la Bíblia és gairebé com la Wikipèdia, hi pots trobar de tot) concretament a Mateu 18.6:
“Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin enmig del mar” i per reblar el clau està escrit a Mateu 25.40:
“Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu”
Doncs apa, si algun dia veieu una corrua d’ensotanats al capdavall de Les Rambles, sota el dit de Colom, amb una mola de molí al coll, essent llençats a mar al costat de “Las Golondrinas” és que la justícia divina ja ha començat a rutllar.