Sí senyor, i cal felicitar-nos-en!
El passat diumenge al vespre es va produir un descobriment espaterrant. No es tracta del descobriment de l’explosió d’una supernova ni que s’hagi trobat una nova galàxia a milions i milions d’anys llum, ans al contrari, estem parlant d’un esdeveniment molt més proper i molt nostrat.
Es tracta de la descoberta d’una estrella de l’humor, la presència de la qual, a qualsevol indret, provoca la hilaritat més irrefrenable en gairebé la totalitat dels humans. Aquest nou fenomen humorístic ja està sent qualificat per molts com el Benny Hill català, el Fernandel de la plaça sant Jaume o fins i tot com el Mr. Bean amb barretina.
I és que convocar unes eleccions, quan encara li quedaven un parell d’anys de legislatura, demanant al poble una majoria absoluta, i acabar perdent dotze diputats és una cosa només a l’abast dels elegits.
Quina ment tan preclara, quin estadista més increïble, quin lúcid visionari!
L’home es creia ser el nou profeta, el que conduiria el poble de Catalunya a la independència. Només calia fer un cop d’ull al cartell electoral per constatar que un nou Moisès venia per aconseguir independitzar-nos del jou espanyol. Però, segons diu el segon llibre del Pentateuc, l’Èxode, Moisès no va trepitjar mai la terra promesa i sembla ser que el nostre profeta tampoc assolirà pas la fita que es va proposar.
Val a dir que el “patacassu” electoral va ser dels que marquen una època i queden gravats en la història d’una nació així com en el currículum del còmic que es va treure unes eleccions de la butxaca i va rebre una plantofada que el deixà més morat que la quaresma.
La gent té memòria. La gent sap que l’ínclit senyor Mas ha retallat sous a dojo, que ens fa pagar pels medicaments, que la sanitat i l’educació cada dia estan més ensorrades en la misèria i en un estat més que precari.
Calia veure la cara de pomes agres que feia la nova figura humorística del país quan va sortir a fer el discurs de rigor una vegada acabat el recompte electoral davant d’uns quants acòlits incondicionals pels quals, tot i que en Mas i CiU s’hagin esberlat els morros en l’esclatarada, el profeta segueix tenint dons divins.
Ara, però, cal anar en compte amb el “clown” ja que els malats de messianisme ferits són més perillosos que quan no ho estan. Ara mateix acabo d’escoltar a l’encara portaveu del govern, Francesc Homs, dient que l’any que ve retallaran tant com ho han fet aquests darrers dos anys junts. Cal esperar que el senyor Mas retiri del govern peces tan ratades com el mateix Homs (sembla ser que està demanant al president de formar un duet d’humor tots dos com si fossin el pallasso llest, el de la cara blanca, i el pallasso beneit, el del nas vermell, aquest últim interpretat per ell mateix), en Mas-Colell (molt bo aplicant teoria diuen, però a la practica tan nociu com la resta del govern), en Felip Puig (personatge amb algun tipus de desequilibri psicològic i símptomes psicòtics, el qual només frueix veient com són apallissats nens i nenes indefensos pels seus ben armats pretorians, i que, al seu costat, el marquès de Sade quedaria com una germana ursulina), la vicepresidenta Joana Ortega (que no va tenir cap escrúpol en falsificar el seu currículum atorgant-se una llicenciatura que no tenia) i algun altre element d’aquest “govern dels millors” que més valdria que anés a fer cua a les oficines del SOC.
Segurament el president mirarà d’entabanar ERC per formar un govern de coalició i poder encolomar-li qualsevol fracàs o retallada. Espero que l’Oriol Junqueras tingui tot el seny que els ha mancat als anteriors dirigents del seu partit i no piqui l’ham emmetzinat que en Mas li posarà al davant.
I una pregunta final senyor Mas: quan vagi de “bolos” per Catalunya i per Espanya amb el seu espectacle còmic acabarà cada gag en calçotets com ho feia en Benny Hill o pel contrari, donada la seva vessant profètica, acabarà parlant amb Déu com ho feia en Fernandel en el paper de Don Camilo?
Res més, procuri tenir a casa un bon estoc de “tirites”, cotofluix, gasses, benes i esparadrap que mai no se sap.