Vos, Duran, que tan presumiu de cristià, catòlic i apostòlic, heu pecat contra el setè dels deu manaments de la llei de Déu. Recordeu que aquest manament diu una cosa tan senzilla com “No robaràs”. Vos, com a líder d’un partit, bé, anomenar partit a una formació que deu tenir més càrrecs que militants em sembla gairebé una hipèrbole, sou responsable del robatori demostrat d’una quantitat no gens menyspreable de diners públics.
Si el robatori d’aquests diners per finançar un partit o omplir les butxaques d’un qualsevol militant de UDC ja és en si un fet menyspreable, encara ho és més, realment és una pura obscenitat, quan aquests diners anaven destinats pel Fons Europeu a la realització de cursos de formació per a persones en situació d’atur.
Vos vàreu declarar l’any dos mil que si es demostrava que el partit s’havia finançat de manera il·legal presentaríeu la vostra dimissió. Doncs bé, ja està demostrat; el vergonyós acord amb el fiscal per tal d’evitar la celebració del judici i poder així evitar la presó als responsables directes, obliga a tornar gairebé quatre-cents mil euros que en el seu dia varen ser desviats, és a dir, robats, pel seu partit.
Ara vos dieu que no penseu pas dimitir, que vos no sou el responsable del finançament, que UDC no ha sigut imputada ni condemnada i que, per tant, la premissa per a la vostra dimissió no es compleix. Ja se sap, les promeses polítiques prescriuen al cap d’uns anys, uns mesos, uns dies, unes hores…
Jo la veritat, Duran, us comprenc. Vos deveu pensar que si d’altres s’han endut més que vos i encara gaudeixen de secretària i cotxe oficial tot i estant retirats o fins i tot estant en el graó més alt del Palau de la Generalitat en l’actualitat, per quins set sous vos hauríeu de plegar per aquests miserables quatre-cents mil euros.
Això de viure a l’Hotel Palace ha de ser molt llaminer i vos no esteu pas per la labor de deixar-vos-ho perdre per una fotesa com aquesta. Duran, abans de dimitir sou capaç de cessar-nos a tots.
Comprenc que les vostres frustracions polítiques, en part, us deuen haver fet tornar com sou, mentider, cara-girat, corrupte, resumint escòria pura i dura. El fet de no ser l’elegit per substituir a en Pujol en benefici d’en Mas, o el fet de no haver arribat mai a ministre de l’estat espanyol us ha corsecat una mica aquest vostre esperit cristià.
És fastigós, però, veure la connivència entre el sistemes judicial i polític. Entre els dos s’ho fan i s’ho desfan procurant que a ells no els toqui mai el rebre fent bo allò de “avui per mi, demà per tu”.
Duran, només us queda tatuar-vos a la vostra enllustrada closca la llegenda “Sóc polític i faig el que em surt dels collons”, per tal que tots els que encara no ho han fet prenguin consciència del que sou realment vos i la casta a la qual pertanyeu.
Dit tot plegat només em queda per suposar que la vostra consciència catòlica deu estar ben tranquil·la. Segueixo suposant que després d’adonar-vos que havíeu pecat us tocarien les cames al cul per trobar un qualsevol confessionari a una qualsevulla església per vomitar-li a un qualsevol ensotanat pedòfil les vostres culpes i que ell, ungit del poder diví, us atorgués la tan desitjada absolució que seria com un bàlsam per a la vostra ànima pecadora.
Durant, dimitiu ja d’una vegada.

P.D. Aquí tenim la prova concloent que demostra que els catalans també són espanyols: Mai dimiteixen!