Passin i vegin!
El gran espectacle, la pantomima, el circ de les eleccions generals ja ha començat i tothom hi és convidat!
Voti ara i tindrà quatre anys per penedir-se’n!
No complirem gairebé res del que li prometem!
Ens omplirem tot el puguem les butxaques que és, principalment, el que venim a fer!
Som lladregots, incompetents, caragirats, mentiders, manipuladors però el seu vot ens legitima!

Així és, tornem a entrar en una altra campanya electoral la qual sembla que donarà com a resultat una majoria més que absoluta del Partido Popular que fagocitarà el seu adversari polític d’una manera escandalosa, amb una gana endarrerida des de fa gairebé vuit anys.
No és estrany, però, que això succeeixi, ja que els governs d’en Rodríguez Zapatero han sigut incapaços de gestionar de manera eficient la crisi actual.
Ara doncs, només cal triar si Rubalcaba o Rajoy és el que ha de prendre el relleu al neci que ara resideix a la Moncloa.
La tria és difícil, ja que votar pel senyor que va designar J.M. Aznar com el seu successor del qual es preveu, segons els experts, un enduriment en les retallades a tots els nivells o votar per qui va ser portaveu d’un govern socialista quan aquest duia a terme terrorisme d’estat i que havent format part d’els governs d’en ZP no ha aportat cap mena de mesura per combatre la situció actual, no és pas una elecció fàcil.
Això sí, el que resulti guanyador d’aquest combat tindrà la vida assegurada amb una suculenta pensió milionària que li serà abonada per llei gràcies als impostos pagats pels ciutadans i no pas perquè la feina que hagi fet s’ho mereixi.
Servidor no vota.
Ja fa molts anys que me n’he adonat que votar es seguir-los el joc. No seré còmplice de les barbaritats (que les faran, segur) ni de l’un ni de l’altre, ni ajudaré a cap dels dos a gaudir de la susdita pensió vitalícia. No legitimaré amb el meu vot tota la corrupció d’aquests carronyers. No voto perquè estic fart dels privilegis immerescuts que té la classe política (salari mínim d’un treballador 624 €/mes i 35 anys cotitzats per percebre una pensió de jubilació, salari mínim d’un diputat 3.996 €/mes i només 7 anys per percebre la pensió de jubilació), per l’ajut que han rebut bancs i caixes per part del govern (quan són uns dels màxims responsables de l’actual crisi), perquè els hi surt dels nassos fer-nos treballar fins al seixanta-set anys, per les retallades a la Seguretat Social, per rebaixar el sou als funcionaris, per la corrupció institucional, per mantenir la monarquia (ho sento però aquí reben fins i tot els Borbons), perquè la justícia no és igual per a tothom, per aprovar la llei Sinde, perquè crec que els polítics, en general, no són res més que una xacra social, uns elements mediocres, pusil·lànimes amb els poderosos però autèntics depredadors quan es tracta de sotmetre la classe treballadora, i resumint, perquè ens han encolomat tantes mesures neoliberals que han trinxat l’estat del benestar.
Així doncs, el dia de les eleccions, faré ús d’un dels pocs drets que encara em queden: no votaré.