Guanyar-se la vida en temps de crisi és una tasca no gens fàcil.
No n’és gens per a la gent treballadora, tot i estar acostumats a guanyar-se la pitança a força d’esforç i feina, però pels que fa trenta anys que viuen xarrupant la mamella de la política mentre la crisi afecti els altres, és una nimietat que no cal ni valorar.
Avui, però, arriba el dia en el qual han de passar la seva particular selecció de personal per tal de continuar mantenint el nivell de vida que han assolit, com dirien els juristes, amb premeditació i traïdoria.
El pànic que molts polítics deuen tenir a perdre els privilegis que gaudeixen els pot portar a realitzar actes o accions tan patètiques com la que mostra la imatge que acompanya aquest text. Jo comprenc que l’home de la fotografia necessiti la feina per tal de poder fer front al pagament dels 400 euros per cada nit que reposa a la seva suite de l’hotel Palace de Madrid, i que deu necessitar molt més de 400 euros al mes per pagar el més d’un milió d’euros que té repartit en diverses hipoteques (això que té un milió d’euros d’hipoteca no ho dic jo, ho diu ell mateix i si no us ho creieu feu click en el link següent “Declaració de bens i rendes”), però, la veritat, arribar a fer el que calgui, fins i tot el ridícul, per poder rascar algun vot més i continuar vivint com un senyor (tot i no ser-ho) diu molt sobre la integritat moral d’aquest individu i de molts d’altres iguals o molt semblants a ell.
Diuen que digué en Josep Tarradellas: “Allò que no s’ha de fer mai en política és el ridícul”.
Doncs això.

Encara que sembli un fotomuntatge puc assegurar que no ho és (La Vanguardia . 20/11/2011. Pàg.19).