Crec que és de justícia felicitar a tots els que varen votar CiU a les passades eleccions. Moltes gràcies a tots per ajudar a que el senyor Mas vagi ara més estarrufat que un paó reial i s’hagi convertit ja en el nostrat Artur “Manostijeras”. Només dos dies, dos, han passat des de la tòpica “festa de la democràcia” i ja el maniquí Mas ens ha començat a cargolar l’orella. Avui sense cap mena de pudor ni vergonya ha anunciat que es retallarà el sou als empleats públics, que apujarà el preu de l’aigua, dels transports i de les taxes universitàries. Ah, i que estudiaran una mena de “tiquet sanitari” que ves a saber com pot acabar. Et felicito fill! Al Parlament, per tal d’aconseguir aprovar aquestes ignominioses mesures, aniran de la maneta amb el PP que, malgrat ho neguin, és el partit més afí al seu. Et torno a felicitar fill!
La jugada d’amagar la carta de la retallada fins després de la jornada electoral diu molt poc a favor d’aquest homenet amb ínfules d’estadista però que no arriba a ser més que un tafur adotzenat. Segurament el temor de CiU era que si s’en deia res abans de les eleccions se’ls escapessin una quantitat notable de vots; així doncs, la solució era molt fàcil: no s’en diu res i avall que trona, ja els ho direm quan hagin votat.
Diu aquest personatge que tot plegat es fa per mirar de quadrar l’objectiu de dèficit de cara a l’any que ve i que Europa vegi que a Catalunya es fan els deures. Amb tantes i tantes coses que hi ha per retallar i sempre s’ha de fer sobre el que afecta els més dèbils. No li cal a Catalunya tenir “ambaixades”, ens les podríem estalviar, no ens cal tenir, en temps de crisi, una col·lecció tan gran de canals de TV, s’en podrien eliminar uns quants i no cal que els senyors diputats i les senyores diputades al Parlament de Catalunya cobrin el que estan cobrant per fer la feina que fan.
Jo no sé si quadrarà el dèficit o no, però el que sí sé és que una gran majoria de ciutadans de Catalunya estarem pitjor o molt pitjor d’aquí a un any que avui. Predic una tornada de les cartilles de racionament i de l’Auxili Social ja que la misèria anirà fent forat en la societat. Segurament el secretari general de CiU, l’histrió democristià Duran i Lleida, entre nit i nit al Palace i entre un Parenostre i una Ave Maria, serà l’encarregat d’omplir-nos el plat, mentre fem una llarga cua, amb un brou esclarissat i esblaimat mentre fa malabars amb un gros cullerot per distreure’ns de les nostres misèries.
En fi, que només veure o escoltar un dels elements del tàndem format per l’alopècic d’Alcampell i el “guapo” de Barcelona, em produeix, cada dia més, un fàstic visceral que em fa trontollar tot el meu aparell digestiu i m’haig d’acostar, ràpidament i indefectiblement, a la tassa del vàter, ja sigui de cara o de cul.
Això sí, amb il·lusió, la seva és clar.
No Responses