Em pensava que amb aquesta democràcia que tenim, encara que sigui de fireta, això ja no ho veuria mai més, però, ves per on, ho he tornat a veure.
Ahir, dia dels fastos per la proclamació d’un altre Borbó com a rei d’Espanya, estava totalment prohibit portar cap bandera republicana, ni cap pin amb la bandera republicana, ni cap samarreta amb la bandera republicana, ni cap bufanda (tot i que amb la calor que hi feia ahir a Madrid no crec que cap il·luminat se li acudís de posar-se’n una) amb la bandera republicana, ni cap encenedor amb la bandera republicana, ni penjar la bandera republicana al balcó de casa teva ni res de res amb la bandera republicana durant el recorregut que el nou rei i la nova reina feren pels carrers de Madrid dins del flamant Rolls Royce descapotat, el qual, sigui dit sense ànim de buscar brega, pertanyia al senyor que va entronitzar al pare de l’actual rei, és a dir a l’enyorat Francisco Franco.
Remou el budellam veure com la policia requisava primer el material, atonyinava després i detenia finalment el personal que goses lluir una bandera tricolor per aquells indrets. Com en els millors temps del franquisme les forces policials fins i tot pujaven als domicilis particulars que tinguessin banderetes republicanes a la balconada per tal d’obligar-los a despenjar-les.
Home, exposar-te a que les forces policials et fotin una cara de mans i se t’enduguin detingut pel fet d’expressar les teves idees o la teva ideologia política no entra, ben bé, dins de la idiosincràsia de països amb un tarannà democràtic ans, ben al contrari, és la faisó com actuen els règims feixistes arreu del món.
Tot i que no m’agrada utilitzar el mot “feixisme” alegrement, com tantes i tantes vegades es fa en tots els mitjans, crec que en aquest cas el seu ús està plenament justificat i, si algú creu que no, pot enviar-me un mail al meu correu personal que trobarà en aquest lloc web i en parlem.
I és que si des de fa trenta nou anys hem pogut escoltar per boca de molts nostàlgics allò de : “Esto con Franco no pasaba”, ara s’han canviat les tornes i molts podrem dir: “Esto con Franco sí pasaba”.
Una vegada més el sinistre ministre del’interior, Jorge Fernández Díaz, es posà galons davant dels seus superiors fent estossinar i reprimir a qui es veiés en cor de dur la contraria a la seva política més que retrograda.
Sobta, encara que cada vegada menys, el silenci sepulcral per part de l’altre gran partit de l’estat davant d’aquest atac, bàrbar i injustificat, al més elemental principi democràtic com és la llibertat d’expressió. Ara, que així els hi està anant, perdent milers i milers de vots en cada una de les eleccions que es van celebrant.
En fi, que hi farem! Com sempre ens diran que ens queixem per tot i és que, ben mirat, només tenim un cap d’estat que és el més alt comandament militar del país al qual, a més a més, no se’l pot ni jutjar, ni cessar i que, per poc que badem, ens col·locarà la seva descendència com a successora seva.
Visca la república!!
No Responses