Ja fa dies que vaig acabar l’últim llibre d’en Dan Brown ,El símbol perdut. Si em voleu fer cas, no perdeu ni el temps ni els diners llegint aquesta obra. Us en penedireu segur. La història no te cap ni peus i una vegada has acabat de llegir-lo et formules aquesta breu pregunta: i?. Doncs res, el llibre no té cap mena de sentit, amb uns personatges que no es creuria ni una criatura de parvulari, amb una trama que no s’aguanta per enlloc, amb uns temes que ja estan molt cremats, com la maçoneria, la ciència noètica, la CIA, en fi, un reguitzell de despropòsits que fan, per a mi, que El símbol perdut sigui, a part del pitjor llibre de Dan Brown, un dels pitjors que jo hagi llegit. Es pesat, lent, previsible, increïble des del primer moment i amb una estructura molt similar, per a no dir idèntica, a les seves anteriors obres. Cal assenyalar també, i sempre sota el meu punt de vista, que, literàriament, el nivell d’en Dan Brown no és el d´alguns dels seus compatriotes actuals com en John Irving, en Paul Auster o l’Amy Tan. Aquests fan literatura, en Brown fa Best Sellers, que és molt diferent. Tot i això se li ha de reconèixer la capacitat per crear històries i atrapar al lector amb les seves trames. Repeteixo, ja per finalitzar, jo no me’l llegiria, però si ho voleu fer, almenys no us el compreu, me’l demaneu a mi que us el deixaré amablement.
No Responses