Fa un parell de dies vaig començar a llegir l’última novel·la d’en John Irving que es titula “La última noche en Twisted River”. No sé com serà, porto només cinquanta pàgines, però el cert és que pinta molt bé. No puc dir que hagi llegit tota l’obra del senyor Irving, però sí una bona part.
Tot va començar una tarda de diumenge en què vàrem anar al cinema , deu fer uns vint-i-cinc anys, a veure, no recordo quina pel·lícula, i les entrades s’havien esgotat. Com a mal menor, i per tal de no tornar a casa sense haver-ne vist cap, varem decidir entrar a veure’n una que es deia “El hotel New Hampshire”. Jo no sabia que estava basada en el llibre homònim d’en John Irving, el qual, per descomptat, ni coneixia. El film em va agradar molt i uns dies més tard vaig comprar-me el llibre. La pel·lícula la vaig trobar molt bona, però el llibre, em va semblar excel·lent. A partir d’aquí vaig començar a llegir tot el que trobava d’aquest autor i a comprar totes les novetats que anaven sortint. Al llibre “El hotel New Hampshire” li va seguir la lectura de “El mundo según Garp”, “Príncipes de Maine, Reyes de Nueva Inglatera” de les quals se’n van fer les pel·licules titulades, respectivament, “El mundo según Garp” amb, crec recordar, Robbin Williams i Glenn Close de protagonistes, i “Las normas de la casa de la sidra” ambdues molt bones. Tot seguit la lectura de “Oración por Owen”, de la qual també es va fer la pel·licula “El inolvidable Simon Birch”, va fer que Irving cada vegada m’agradés més. Però, sempre hi ha un però, després de llegir “La epopeya del bebedor de agua”, no sé si a causa de tanta aigua, se’m va aigualir una mica l’admiració que tenia per la seva obra. Això, però, va durar poc, ja que, “Un hijo del circo”,boníssim, “La cuarta mano” i especialment “Una mujer difícil” van tornar a col·locar les coses al seu lloc. L’últim que havia llegit fins ara era la seva darrera novel·la “Hasta que te encuentre”, una obra llarguíssima ambientada en el món dels tatuatges, de més de mil pàgines, que em va semblar sensacional, tot i que té alguns alts i baixos, normals però, en un text d’una extensió tan vasta.
El realment curiós de l’obra d’Irving és, per a mi, la quantitat de temes i símbols recurrents en els seus llibres. És gairebé impossible trobar una novel·la on no hi aparegui Nova Anglaterra. En molts llibres hi ha una mort a causa d’algun tipus d’accident, la ciutat de Viena és present a varies obres, els óssos també hi surten en, almenys, quatre llibres, la prostitució, la lluita lliure, els escriptors, i encara, segur, me’n deixo uns quants.
Bé, quan us vulgueu comprar un llibre, sobretot que no sigui per Sant Jordi, i no sapigueu quin, penseu en l’opció John Irving. No us decebrà.
No Responses